Penedesfera

Una de les principals raons que ens van dur a crear aquest blog és la d’intentar, dintre de les nostres possibilitats d’aficionats, divulgar tota aquella informació que hem recollit de l’història recent de la nostra vila. Un altre motiu pel qual vàrem decidir començar a publicar imatges antigues de Vilafranca era per veure si els lectors, per pocs que fossin, s’animaven a enviar les seves fotos, per poques que fossin.

Dit i fet, n’hem rebut algunes de molt interessants i aquesta entrada va dedicada a elles, a les fotos que hom ha guardat a casa i que per fi han trobat un mitjà per a ser compartides. Avui no ens esplaiarem amb explicacions barroques, només un petit comentari de cada una d’elles.

Gaudiu-ne, n’hi ha de molt bones. Moltes gràcies a tots els qui ens les heu fet arribar.

En  Jordi Cendra ens envia tres  boniques imatges, dos d’elles  del velòdrom que podíem trobar on ara actualment reposa l’edifici de Caixa Penedès al carrer Tossa de Mar. Als baixos d’aquest edifici hi trobarem el restaurant que duu el mateix nom que l’antic equipament esportiu, i si algú s’hi atansa a fer un àpat inclús li donaran un tovalló de paper amb una foto antiga del velòdrom tot indicant on estaríem si encara fos dempeus.  La primera imatge és da data dubtosa, però se’n pot apreciar el centre sense pavimentar. Més tard es va condicionar i s’hi va construir una pista a la que s’hi donà diferents usos, entre ells pista de hockey  i basket. La segona foto és del 1949, confirmat per en Jordi ja que hi surt com a jugador.

L’altre imatge d’en Jordi és de la Verge de Fàtima, que tal i com ens recorda, es treia  en processó cada dia durant un espai de temps que no pot recordar. Al fons, la façana del Casino.

En José Abad ens ha fet arribar una bonica imatge de l’actual casal de la Festa Major, on s’hi guarda tot el bestiar, incloent-hi gegants i capgrossos. Avui dia per cinc euros pots entrar a aquest edifici a tocar de prop el nostre folklore, però no fa pas gaires anys aquest edifici era el mercat del peix de Vilafranca, just enfront del mercat de la carn.

Pocs vilafranquins trobarem que no hagin pujat a Sant Pau, bé amb l’escola, bé amb l’Instittu o bé amb la família. Sigui com sigui, aquest indret és visita obligada no només per contemplar les vistes de la nostra vila des de certa alçada, si no també per a visitar un indret carregat d’història vilafranquina. En Marc Sadurní ens ha fet arribat unes interessants imatges i explicacions que mostren l’antiga capella, enderrocada al 1909.

Aquesta ermita estava situada just al costat de la cova, i era de dimensions considerables amb la casa de l’ermità al costat i la plaça enfront on s’hi celebrava l’aplec cada mes de gener i per la segona Pasqua (Mare de Déu de la Salut). Aquesta ermita va anar creixent al llarg dels anys fins al moment en què s’enderrocà per a construir l’actual dins la cova. Com a curiositat, esmentar que la campana de l’ermita és la campana de l’església de Sant Magí, també enderrocada.

Aquesta última imatge és dels anys seixanta presa en una muntanya de Sant Pau sense pins, amb una Vilafranca al fons lliure de polígons industrials, de mides molt més reduïdes i conservant encara l’esperit de vila.