Penedesfera

Vagi per endavant, que els ciclistes per necessitat o per convicció mereixen tots els meus respectes. Jo mateix ho havia sigut, m’estic pensant tornar a ser-ho.

Com sabeu jo em dedico a observar les coses i a extreure les meves pròpies idees, no les que em volen vendre. Ara des de fa un temps, quan passejo amb el meu gos pel Passeig Verdaguer, miro penso i analitzo sobre els nous carrils bici, escolto a la gent i en trec conclusions.

Aquestes son les meves reflexions:

Abans de fer una inversió i mes quan es fa en quelcom dit social, s’hauria de saber si de debò ho és, constatant el nombre de usuaris actual i futurs i la utilitat i usos que aquestos en fan i faran dels carril bici.

Es de suposar que l’Ajuntament te un registre de bicicletes i que apart de saber el nombre de bicicletes que hi circulen per Igualada, saben si aquestes son de carrer, de carretera o de muntanya – hem de pensar que les bicicletes de carretera i de muntanya, són per la muntanya i per la carretera – per tant a l’hora de calcular podem prescindir d’elles. Una vegada donat aquest pas i com que sabem el nombre de les mateixes, veure si aquest justifica una gran inversió, una de mitjana o només una de petita en vies molt concretes.

Una bona manera de procedir, seria enviar un qüestionari als propietaris (l’adreça és té al registre), amb la pregunta sobre el ús que en fan o farien. Evidentment els que no la tenen registrada, no poden opinar. I també es podria preguntar a associacions relacionades amb ciclistes urbans. Una vegada fet aquest pas, es podria tenir una idea del que és pot fer, del que es raonable fer i del que s’hauria de fer. Inclús preveure el futur – si hi ha anualment un increment substancial de ciclistes – amb coneixement de causa i mesura. També s’hauria de tenir en compte que a Igualada, ja se’n va fer un de carril bici – aprovat per tots els grups Municipals – i que va haver de ser derruït a cause de les protestes dels ciutadans (quan encara és feia cas de les protestes), entre altres connotacions amb el cost que això va suposar per les arques Municipals, tant el fer-lo com el desfer-lo.

Ara elucubrem una mica i anem sobre el que hi ha i el que és vol fer.

• Sabem ja quin és el parc de bicicletes? Moltes, poques, les suficients per justificar la inversió.

• Sabem en que i perquè s’utilitzen? Per anar a treballar, per anar al institut, a les zones esportives, per traslladar-se dins la ciutat, per esbarjo, per anar de compres, etc.

• Sabem on s’utilitzen? Al Passeig, al Polígon, a la Rambla, al centre antic, etc.

• Sabem qui les utilitza? Homes de negocis, obrers, estudiants, mestresses de casa, jubilats, etc.

• Sabem amb quina freqüència s’utilitzen? Diari, entre setmana, cap de setmana, mensual, etc.

• Sabem el nombre de gent que l’utilitzen? Molta gent, poca gent, quasi ningú, etc.

La meva impressió és que no se sap res de tot això i que es fan des de l’idea de moda progressista de que els carrils bici son “guays”, visuals, ecològics, electoralistes i tantes altres excuses que es fan servir els “pijo progres”, quan no hi han o no s’han estudiat altres arguments.

Evidentment un carril bici que complexi una serie de paràmetres, no solament és vàlid, sinó útil i necessari. Fet només de cara a la galeria, és una despesa demagògica, inútil i innecessària.

Dos exemples, entre d’altres:

Carril del polígon: Fet al voltant de una illa d’indústries al polígon: Molt perillós, inútil, mal fet i construït amb tota la “mala bava” d’aquest mon, per evitar l’aparcament a la zona de servei dels edificis i aconseguir d’aquesta manera, fer pressió per portar als cotxes a aparcar o a les zones blaves o al “maleit” pàrquing Municipal del nou Hospital.

Carril del Passeig: Un carril bici que cada 35/40 metres te un cedeix el pas (jo a dia d’avui, encara no he vist cap ciclista que afluixi al arribar-hi) i un pas de vianants, és una solemne aberració. Els passos de vianants estan al costat de uns arbusts lo suficientment alts per no permetre la visibilitat, amb el perill que això comporta, sobre tot davant d’escoles com el Mowgli.

Freqüència d’ús: Jo en uns tres quarts d’hora al puc contar com a màxim 4 bicicletes circulant. A la web de l’Ajuntament en podeu trobar varies fotografies, una sola amb ciclista (perdó dos), no sé quantes ni poden passar al dia, però la freqüència és mínima i comprovable. Han aprofitat el pla Eñe, per rebentar, i tornar a posar paviment i semàfors nous – carril bici inclòs – en el Passeig davant del carrer Joaquima Vedruna i asfalt anti-derrapant al carril bici a tot el Passeig.

Valia la pena aquesta despesa? Al meu entendre no! Hi ha tan sols una cosa que m’agrada (apart de l’estètica) d’aquest carril bici tan “guay”. Quan plou o neva com aquestos dies, l’única part del Passeig que no rellisca és el carril bici i com que tenen molta cura de que aquest llueixi, quasi sempre està net de fulles i altres. Els vianants poden circular-hi evitant la resta del Passeig, que es torna molt perillosa sobre tot per la gent gran i perquè no es neteja amb la mateixa eficiència, en les circumstancies esmentades.

Voleu dir que no haguera sigut millor – i hagués beneficiat a moltissims mes ciutadans – si s’hagués canviat el terra de la resta del Passeig per fer-lo transitable pels vianants en casos de pluja i gel, i haver deixat el carril bici com estava. Perquè clar, si s’ha de comparar el que és més útil – si pels vianants o pels ciclistes – els que va a peu guanyen per golejada. O és que es tracta de crear modes i vendre progressisme inútil i absolutament buid de contingut, de cara a les pròximes eleccions?

La propaganda electoral que se la pagui cadascun de la seva pròpia butxaca i més en els temps que corren.

Que ho bicicleigin bé i fins un altre.

Josep M. Torras Payerol