Penedesfera

Avui el títol de l'entrada pot tenir un doble sentit, un de patrimonial i l'altre de personal. Llegiu i decidiu.

Aquest matí a Radio Sitges s'ha fet una entrevista a Toni Sella, director del Consorci del Patrimoni de Sitges, per a parlar sobre el projecte de reforma dels museus. Ara no m’estendré a comentar les seves paraules i reflexions, ja que això ho deixo per a la tertúlia sobre el tema que es realitzarà a Ràdio Maricel i a la que hi estic convocada, però no puc de deixar de fer una apreciació.

Quan Sella parla sobre la convocatòria que va fer a finals d’estiu a vint persones, les quals van assistir a nivell particular (com jo), o com a representants d’una entitat pública de Sitges, fa una clara al•lusió a la única persona que  va fer un comentari tècnic del projecte que allà se’ns presentava. Al referir-s’hi, Sella diu que va ser molt crític, i que a més a més, justament aquesta persona no estava convocada a l’acte, i com a apunt final diu: “Ho has d’admetre tot”

Doncs aquesta persona tan incomoda per a Sella és un arquitecte sitgetà amb 40 anys d’experiència, membre fundador del SERPAC (Servei per a la Protecció del Patrimoni Arquitectònic Català), i únic arquitecte assistent a l’acte, juntament amb el propi autor del projecte, Emili Hernández Cros, al qual, per cert, va felicitar per la complexitat de la feina realitzada. Com a arquitecte, només ell era capaç de fer certes apreciacions tècniques sobre el projecte acabat de mostrar públicament, ja que molts dels “intel•lectuals” que si que estàvem convocats oficialment, no ho podríem fer ni desprès de realitzar una tesi doctoral sobre el tema.També durant aquest acte, Sella va dir que es tractava de la presentació d'un projecte aprovat definitivament, al qual no s'hi podia fer cap canvi.

Aquest arquitecte es diu Ramon Artigas Poch, és el meu pare, i em va acompanyar pq jo li vaig demanar. Confesso que em feia una mica de vergonya assistir jo sola a aquest acte, i no vaig pensar mai que algú es podria molestar tant.

Per cert, tothom i en molts moments i aspectes de la vida laboral, política i personal,  hem d’admetre  molts "TOTS", coses i persones que no ens plauen, però així és la vida!!!!