Penedesfera

Si mai, dibuixes un nom a la sorra, per més que se l’endugui l’ona. Sempre sabràs el punt exacte on el vas dibuixar.
Perqué hi han pensaments que son tresors, que deixes a l’intempèrie amb l’ilus desig que el trobi l’afortunat propietari del missatge.
Si esperes que hi hagi algú esperant a l’altra banda de les estrelles, no era cert.
Tot son llegendes.
Per més que plori tota l’escuma del mar, res deixarà de ser el que és.
Cóm odio aquesta facilitat per estimar les coses, i les persones. Aquest defecte de veure allò bo que  a  la resta passa desapercebut.
Si mai la salinitat del mar, t’irromp als ulls, trencant en les pupil.les les ones. Pensa que les meves estan amb les teves.