DISCRIMINACIÓ O GANES DE LIAR-LA?
Avui en algun mitjà de comunicació es comenta una suposada discriminació per part de l’ajuntament d’Albinyana a una alumna amb necessitats especials per assistir al menjador escolar del CEIP Joan Perucho.
Òbviament conec el cas. I entenc que, amb voluntat d’entesa, té una ràpida solució. Només cal més diàleg, tornar a compartir el problema i trobar la resposta adient. Res més.
Ara bé, coneguem els antecedents d’aquesta situació:
a) La Generalitat, per afavorir una escola inclusiva, es fa càrrec d’una vetlladora durant l’horari lectiu, que atén a aquesta alumna. No ho fa en l’horari de menjador, diuen per no ser obligatori.
b) En el darrer curs, quan el nombre d’usuaris al menjador escolar era més elevat, l’empresa assumia conjuntament amb el consistori el cost de la persona encarregada de la vigilància.
c)En l’inici d’aquest curs, atenent a la baixada dels assistents al menjador l’empresa planteja el pagament d’aquesta vetlladora, que es xifra en un import mensual de 285 euros.
d) Per tal d’implicar al Departament d’Educació es signa el 18 de setembre una carta per part de la Regidora d’Ensenyament, la directora del centre i la mare de l’alumna on es demana al govern català que assumeixi aquesta situació.
e) No es rep resposta satisfactòria. Davant d’aixó, es proposa:
a) gratuïtat del cost del menjar (a càrrec de l’empresa)
b) copagament de la vetlladora entre pares i ajuntament, via ajuts de menjador.
Crec que es pot trobar, si hi ha ganes, el camí per acabar amb aquest problema puntual. I no convertir aixó en un casus belli. Només cal voluntat.
(Afegeixo aquesta part final del post, avui dissabte. I puc dir que després de la tempesta sempre surt el sol. Després d’aclarir els malentesos hem de trobar la resposta positiva que requereix el cas. El diàleg ha arribat. Benvingut. I, les coses s’encarrilen, em sembla, bé)
