Penedesfera

Ahir, 28-01-2010 a les 12 del migdia, passant per davant de La Pedrera, vaig llegeir el rètol de l'exposició: Maillol. Em sonava, segur que el coneixia però en aquell moment no el situava i per la imatge del cartell em semblava contemporani de Clarà, Llimona, Gargallo, Gonzàlez, etc. Havíem arribat d'Àger abans d'ahir, ens havíem llevat d'hora perquè teníem visita mèdica a primera hora i estàvem una mica cansats. D'entrada vam comentar que millor que no hi entressim, que tot no es pot fer i que més valia que anessim cap a casa que se'ns faria tard; tanmateix l'art és una de les nostres debilitats i a més a més vam veure que l'entrada és gratuïta i vam decidir entrar i si no ens agradava marxariem aviat.

Renoi! només entrar i veure l'escultura Mediterrània ja vam quedar enlluernats. Els sensors visuals i imaginatius es van activar al 100%. A la dreta hi veiem uns olis pastel, càlids, relaxants. Llegim una mica la biografia. Anem avançant i ens anem impregnant de natura silenciosa i immòbil. L'equilibri de les escultures que, segons llegim, sempre les emmarca en figures geomètriques elementals.

Sensació de domini de l'espai amb plenitud i força, sobretot en els torsos. Potser després d'haver gaudit dels paisatges de tardor i hivern del Montsec i de tenir-los interioritzats, l'obra de Maillol se'ns hi ubica a la perfecció. Escultures poderoses com les oliveres 'sarrudes' centenàries i mil·lenàries de la Vall d'Àger.

Una immersió pregona en evocacions que conjuminen a la perfecció l'Art i la Natura. Un centenar de minuts, sis mil segons, de gaudi i aliment metafísic que perdura i perdurarà algun temps més mentre la memòria ens permeti recordar aquest pintor que parlava català a la Vida, a Banyuls de la Marenda, i francès a l'”Oficialitat”.

L'exposició s'acaba el dia 31-1-2010. A la xarxa podeu veure moltes pintures i dibuixos, tapissos, alguna il·lustració i escultures seves.