Penedesfera

Primer de tot, destacar que amb aquesta entrada arribo a les 200, i que la setmana pròxima setmana es compleixin els tres anys des la primera publicació al blog. Durant aquest temps he opinat, informat i denunciat diversos "atentats" sobre el patrimoni arquitectònic, artístic, cultural i social de Sitges. En cap moment he pensat que aquest blog era una plataforma per a enaltir la meva persona, tot al contrari, l'he seguit amb la voluntat de sensibilitzar als meus seguidors sobre la necessitat de conservar el nostre patrimoni, el nostre futur i el dels que ens seguiran.

Ahir vaig començar la meva travessa sobre possibles arquitectes a dirigir les obres, i la veritat és que desprès de llegir l’article que publica avui el Periódico de Catalunya segur que serà molt bona cosa la presentació de grans arquitectes al concurs per dirigir les obres de restauració dels museus.

En aquesta notícia l’arquitecte Hernández Cros, autor del projecte, declara “Can Rocamora no té cap mena de protecció, ni tan sols la façana. Em sembla enriquidor que hi hagi debat, però no és por desinformar, perquè ha costat molts anys sensibilitzar la gent sobre el patrimoni”

Em sembla que el que desinforma o el que és pitjor, el que està desinformat és ell. La casa Rocamora, forma part del conjunt del Palau Maricel, i tal i com queda legislat pel catàleg del Patrimoni Arquitectònic de Sitges, la casa amb totes les seves façanes, està inclosa dins de la fitxa

Nº 103: MARICEL DE MAR

Carrer de Fonollar 2-6

Època: Origen SXIV. Ampliació SXIX, configuració actual 1910-1915.

Autor: Miquel Utrillo Morlius

Tipus de protecció: I

Tipus d’actuació sobre l’element: MANTENIMENT ESTRICTE de l’exterior i l’interior, podent-s’hi realitzar les obres encaminades a millorar les condicions de les col•leccions guardades

I per qui no ho tingui encara clar, a la fitxa número 104, corresponent al Cau Ferrat, edifici correlatiu a Can Rocamora, posa com a direcció carrer Fonollar número 8, i crec que entre el 6 i el 8 no n’hi ha cap casa més.

La Casa Rocamora, o coneguda popularment com Can Xicarrons, era la casa d’hivern de Charles Deering. Mentre es construïa el conegut com a Maricel Terra, Deering va fer acondicionar la petita casa de pescadors que es trobava entre el Maricel Terra i el Cau Ferrat, amb la voluntat d’aconseguir una vivenda més acollidora i fàcil d’esclafar durant les temporades fredes. Per a les seves obertures Miquel Utrillo, encarregat de la reforma, van adquirir finestres antigues de procedència diversa. Això si, va seguir clarament l’estil marcat per Rusiñol al Cau Ferrat. Any més tard, Deering va decidir cedir la casa Rocamora al seu gran amic el pintor Ramon Casas.

Jo vaig fer una broma amb la meva inclusió d’arquitectes com Foster, Nouvel o Meier al llistat de possibles arquitectes-directors, i tot venia per la declaració de Lluís Marcé de que entre els possibles tècnics que presentarien candidatura es podria trobar Normand Cinnamond, besnét de Santiago Rusiñol, i un dels membres de l’estudi d’arquitectura CTSARQ.

Haig de confessar que fins aquest moment no en tenia cap informació sobre l’obra d’aquest arquitecte, però un cop revisat el seu currículum arquitectònic, no ho trobo cap mala idea. Qui millor per restaurar la casa del seu avantpassat? Tot es porta en els gens, i la passió per a la recuperació patrimonial segurament encara navega per les venes d’aquest arquitecte que forma part del “hall of fame” dels arquitectes actuals, i el seu nom surt al costat d’altres tan reconeguts com Bofill, Bohigas, Correa, Ferrater, Capella, Piñon Galí, Garcés, Tagliabue o Tusquests.

Però ara que penso, tots aquest arquitectes també poden formar part de la travessa!!!