Papers de Barcelona… cap a Capellades!
MEMÒRIA HISTÒRICA
Quan es diu que hi ha molts greuges derivats de la fraticida guerra civil que va segar tantes vides a casa nostra i va esmicolar tantes realitats (polítiques, culturals, socials…) no és mai perquè sí.
Després d’anys de reclamar a Salamanca la documentació que van confiscar les tropes franquistes, tant en administracions públiques de la II República com en entitats de tota mena i també en domicilis particulars, s’acaba de saber que un magatzem de la Delegació del Govern a Barcelona conté diversos documents incautats en el seu dia per l’exèrcit rebel que s’alçà en armes i derrocà el govern republicà i que pertanyien a una desena d’ajuntaments catalans (entre ells el de Capellades) que, ni ho sabien ni els havien pogut arribar a reclamar mai.
Es miri com es miri sembla una macabra ironia del destí, no deixa de ser paradoxal i diu molt poc a favor de la maduresa de les nostres actuals institucions.
Un dia un bon amic va deixar anar : “Mentre quedi una persona mal enterrada per culpa de la guerra civil, no s’haurà acabat la guerra!” M’hi sumo. I encara hi afegeixo. Mentre quedi un greuge pendent derivat d’aquell enfrontament bèl·lic, que no s’atreveixi ningú més a demanar que es passi full en aquest tema. Ho trobo un insult a la intel·ligència humana.
La mateixa intel·ligència que ara pot quedar en entredit si el Govern espanyol no retorna de forma immediata els documents als ajuntaments afectats, si la Generalitat mira cap a altres bandes i si els propis consistoris mancats d’aquests documents, no es belluguen de seguida per poder-ne disposar una altra vegada.
En uns moments en què predomina la passivitat davant d’aquests temes, reclamo com a capelladí i des d’aquí que el meu ajuntament agiliti totes les actuacions necessàries per recuperar aquests documents confiscats l’any 1939. En concret i, pel que sembla, dos llibres d’actes oficials del consistori capelladí.
Perquè encara pitjor que la malícia dels descendents ideològics dels vencedors de la guerra hi ha la indiferència dels descendents dels perdedors.
Quan vaig investigar el cas del meu avi Joan vaig provar de trobar una
determinada documentació a l’ajuntament capelladí i a l’arxiu de la
comarca de l’Anoia que m’havia d’aclarir els veritables fets i no vaig
trobar res. Ara se’m obren noves possibilitats.
Si entreu aquí : http://www.btvnoticies.cat/2010/01/28/la-comissio-de-la-dignitat-denuncia-que-hi-ha-documents-retinguts-a-la-delegacio-del-govern/ veureu la nota de premsa feta pública pels representants de la Comissió de la Dignitat i si continueu llegint el post, accedireu a dues notícies relacionades amb el tema. Gràcies Xavi, Quim i Violeta per la vostra col·laboració!…


















