La Fassina insostenible.
La quarta fase de la Fassina s’executarà amb el fons estatal per l’ocupació i la sostenibilitat. El nom està molt clar i els objectius són mantenir un nivell d’obra pública per minimitzar la crisi en el sector de la construcció i alhora incentivar equipaments sostenibles (socialment, econòmica i mediambiental) a costa de multiplicar el deute públic.
La paradoxa torna a ser La Fassina de Can Guineu. Les presses, la improvització i les poques ganes d’esser coherents amb allò que es diu que es creu, ha fet que les instal·lacions projectades per aquest equipament no lluexin precisament per comprometre’s amb l’estalvi energètic ni amb les energies renovables. Ni tant sols amb les menys agressives.
Una altra vegada, l’Ajuntament (i AMI particularment) perd una gran oportunitat per donar exemple. La Fassina ja veurem finalment com i què serà, però de ben segur que no haurà estat ni sostenible ni participativa.
(1) Per cert, i abans que algú pugui titllar-nos d’incoherents, ja que alhora denunciem que l’Ajuntament no rep subvencions per La Fassina de Can Guineu i que aqueta obra es fa amb fons de l’estat. Aquest Fons, com l’any passat fou el Feil, són fons universals. És a dir, els reben igualment tots els municipis de l’estat proporcionalment al nombre d’habitants. Per tant, són diners que decidim des del municipi què en volem fer, i per tant no són diners destinats a un tema en particular, com són les subvencions. Per tant, els considerem un ingrés extraordinari però propi.
