Altres lleures i altres converses d’un motòleg
Rodamots és un web que cada dia es dedica a destacar una paraula de la nostra llengua. És el que en diuen “Paraula del dia”. D’aquesta paraula del dia, el Dani ja fa temps que n’ha fet una forma de salutació matinal diària al facebook. Jo també fa uns quants dies que em dedico a posar-hi comentaris més o menys irònics. Em fa gràcia recollir-ne uns quants i deixar-los penjats al bloc.
Pòtol: i Pètol, cosins tercers de Ròmul i Rèmol, fundadors de Roma. Pòtol i Pètol no van arribar a fundar mai res, però sí que van inventar un útil estri de cuina meitat pot meitat perol. Desconhortat: En una comuna hippie, trobar-se sense la part alíqüota de terra de l'hort ecològic compartit comunalment, i conseqüentment trobar-se havent d'anar a comprar tomàquets transgènics al Caprabo de la cantonada, cosa que és causa de grans plors i d’algun desmai. Esclop: Sabatot suís originàriament de fusta. Els més cools aquí són de la marca ZP, o l’altra és la PP. Hi ha espècies amb carnet que se'ls calcen al cap, concretament al cervell, durant l’època de zel, també anomenada període zelectoral. En aquesta fase l’esclop al cervell –com més gros millor– el que pretén és atraure l’atenció del secretari d’organització de torn sobre el fet que el portant està disposat a requalificar el que sigui per tal de fer possible la conservació de l'escó que ja ocupa o que vol ocupar. Darwin va descriure molt bé aquest fenomen a partir del comportament de les rates, els porcs, els cabrons, els llepaculs i els cucs de terra. Bonhomia: No era bonNadal? I no era la setmana que ve, el 25? Bé, sigui com sigui el cas és que darrerament no se’n beu gaire, de bonhomia. Vull dir que es va esgotar, com la gasosa dels anuncis de fa anys. La traïció, la iniquitat, la inanitat, l’estupidesa i la malpariduria en general la campen pertot, com més va més. Vagarejar: Derivat del verb vagar. La veu “vagar” defineix l’acció sindical periòdica que fan alguns funcionaris, habitualment del transport públic. Sempre que aquests senyors vaguen per algun motiu més o menys inconcret, la resta de contribuents estem obligats a ser-hi solidaris tant sí com no, és a dir, hem d’anar pel món a peu, tard i amb mala llet. Tot pels seus collons sindicalistes. Vagarejar doncs, indica els efectes col·laterals d’emprenyamenta que la vagància sindical té sobre la població general, a la qual se li enfot la reivindicació gremial dels funcionaris del dia, i senzillament vol arribar a la feina per hora perquè altremendament pot ser que la fotin al carrer sense miraments. Floc: A floc fort o a floc fluix, depenent del xeflis que es clogui. També bloc bastant borratxo (hip!). Afegint-hi la terminació diminutiva, floquet. Temps ha, fou Floquet nom de mona albina de cent quilos resident al zoo de Barcelona. Ai si tots els flocs inconsútils fossin floquets de cent quilos! Imagina’t el nevadam d’aquest cap de setmana: una monada literal. Però hòstia quin estropici! I no vull ni pensar què deu ser sortir de casa i, just passat el pas de la porta, morir esclafat sota el pes d’una tona de mona caiguda del cel –oh, angelets!– per un voler de déu. Brufada: Uf, va dir ell. I bruf, hi aporto jo del meu personal bufet. Uf i bruf doncs, afirmem nosaltres en mancomunada expressió rebufa que denota cert cansament davant la duf!icultat que presenta l’aclariment de la tria motològica d’avui. En fi, ethimologically speaking el mot brufada prové de l’acrònim anglès UFO, i fou empeltat a la nostrada llengua per Jacint Verdaguer al volum Cançons de Montserrat. Com se sap, UFO vol dir Unidentified Flying Object, és a dir, Ojecte Volador No Identificat (no identificat perquè normalment passa massa lluny o perquè no porta matrícula; però ara això a nós, motòlegs, ens importa un pito, per no dir un pito doble –i dòmino!), o, també acrònimament, OVNI. Amb “brufada” doncs, Verdaguer volgué deixar constància d’un avistament massiu d’ufos o ovnis que albirà en el decurs d’una excursió nocturna a la zona dels Frares encantats, a la banda del coll de la Massana del nostre bellíssim massís petri i patri. Se sap que de bon començament mossèn Cinto féu ús de la worda més sintètica “ufada” per anomenar el fenomen extraterrestral. Emperò, en un segon moment, endut per l’afany de bon gust i de precisió en l’expressió lingüístico-poètica que caracteritza sempre la seva obra, el folguerolenc es corregí i terminà engaltant el “br” inicial al terme inicial, car considerà que els ufos que composaven la ufada de l’avistament eren models més aviat antics i que el motor els feia la perla un xic. Brrr. També hi ha la possibilitat que la nit de l’avistament verdaguerià fes fred i el temps fos bròfec. Més brrrr. En qualsevol cas, “brufada” indica això: un estol d’ovnis de segona mà avistats al massís de Montserrat, potser a l’hivern. Un fenomen estrany, no cal dir, però donable. Vull dir que es pot donar.
Pòtol: i Pètol, cosins tercers de Ròmul i Rèmol, fundadors de Roma. Pòtol i Pètol no van arribar a fundar mai res, però sí que van inventar un útil estri de cuina meitat pot meitat perol. Desconhortat: En una comuna hippie, trobar-se sense la part alíqüota de terra de l'hort ecològic compartit comunalment, i conseqüentment trobar-se havent d'anar a comprar tomàquets transgènics al Caprabo de la cantonada, cosa que és causa de grans plors i d’algun desmai. Esclop: Sabatot suís originàriament de fusta. Els més cools aquí són de la marca ZP, o l’altra és la PP. Hi ha espècies amb carnet que se'ls calcen al cap, concretament al cervell, durant l’època de zel, també anomenada període zelectoral. En aquesta fase l’esclop al cervell –com més gros millor– el que pretén és atraure l’atenció del secretari d’organització de torn sobre el fet que el portant està disposat a requalificar el que sigui per tal de fer possible la conservació de l'escó que ja ocupa o que vol ocupar. Darwin va descriure molt bé aquest fenomen a partir del comportament de les rates, els porcs, els cabrons, els llepaculs i els cucs de terra. Bonhomia: No era bonNadal? I no era la setmana que ve, el 25? Bé, sigui com sigui el cas és que darrerament no se’n beu gaire, de bonhomia. Vull dir que es va esgotar, com la gasosa dels anuncis de fa anys. La traïció, la iniquitat, la inanitat, l’estupidesa i la malpariduria en general la campen pertot, com més va més. Vagarejar: Derivat del verb vagar. La veu “vagar” defineix l’acció sindical periòdica que fan alguns funcionaris, habitualment del transport públic. Sempre que aquests senyors vaguen per algun motiu més o menys inconcret, la resta de contribuents estem obligats a ser-hi solidaris tant sí com no, és a dir, hem d’anar pel món a peu, tard i amb mala llet. Tot pels seus collons sindicalistes. Vagarejar doncs, indica els efectes col·laterals d’emprenyamenta que la vagància sindical té sobre la població general, a la qual se li enfot la reivindicació gremial dels funcionaris del dia, i senzillament vol arribar a la feina per hora perquè altremendament pot ser que la fotin al carrer sense miraments. Floc: A floc fort o a floc fluix, depenent del xeflis que es clogui. També bloc bastant borratxo (hip!). Afegint-hi la terminació diminutiva, floquet. Temps ha, fou Floquet nom de mona albina de cent quilos resident al zoo de Barcelona. Ai si tots els flocs inconsútils fossin floquets de cent quilos! Imagina’t el nevadam d’aquest cap de setmana: una monada literal. Però hòstia quin estropici! I no vull ni pensar què deu ser sortir de casa i, just passat el pas de la porta, morir esclafat sota el pes d’una tona de mona caiguda del cel –oh, angelets!– per un voler de déu. Brufada: Uf, va dir ell. I bruf, hi aporto jo del meu personal bufet. Uf i bruf doncs, afirmem nosaltres en mancomunada expressió rebufa que denota cert cansament davant la duf!icultat que presenta l’aclariment de la tria motològica d’avui. En fi, ethimologically speaking el mot brufada prové de l’acrònim anglès UFO, i fou empeltat a la nostrada llengua per Jacint Verdaguer al volum Cançons de Montserrat. Com se sap, UFO vol dir Unidentified Flying Object, és a dir, Ojecte Volador No Identificat (no identificat perquè normalment passa massa lluny o perquè no porta matrícula; però ara això a nós, motòlegs, ens importa un pito, per no dir un pito doble –i dòmino!), o, també acrònimament, OVNI. Amb “brufada” doncs, Verdaguer volgué deixar constància d’un avistament massiu d’ufos o ovnis que albirà en el decurs d’una excursió nocturna a la zona dels Frares encantats, a la banda del coll de la Massana del nostre bellíssim massís petri i patri. Se sap que de bon començament mossèn Cinto féu ús de la worda més sintètica “ufada” per anomenar el fenomen extraterrestral. Emperò, en un segon moment, endut per l’afany de bon gust i de precisió en l’expressió lingüístico-poètica que caracteritza sempre la seva obra, el folguerolenc es corregí i terminà engaltant el “br” inicial al terme inicial, car considerà que els ufos que composaven la ufada de l’avistament eren models més aviat antics i que el motor els feia la perla un xic. Brrr. També hi ha la possibilitat que la nit de l’avistament verdaguerià fes fred i el temps fos bròfec. Més brrrr. En qualsevol cas, “brufada” indica això: un estol d’ovnis de segona mà avistats al massís de Montserrat, potser a l’hivern. Un fenomen estrany, no cal dir, però donable. Vull dir que es pot donar.
(1 vots, resultat: 5 de 5)
Loading ...
