Microliteratura pinyoliana o com glopejar amb desmesurat atreviment (6) No podrà ser
- Ho sento, parella. Hem fet totes les proves possibles i el resultat sempre ha estat negatiu.
– Això vol dir que mai no podrem tenir…
– Exacte! Com a metge em sap greu haver de donar de tant en tant aquesta mena de diagnòstics, però es tracta d’una qüestió que sovint se’ns escapa de les mans.
– I no hi ha cap altra via que ens permeti tenir-ne?
– Provin l’adopció! Si n’adopten algun, encara que d’entrada no el coneguin, amb el temps podran omplir el buit que ara els fa tan àcida l’existència.
– Ens podria recomanar algun lloc en concret, que pugui ser mereixedor de la nostra confiança?
– Conec molts centres plens a vessar d’avis que se senten molt sols. Vagin a trobar qualsevol residència.
– Gràcies, doctor, i tant que ho farem!
La parella va sortir de la consulta esperançada i també amb l’agra certesa que mai a la vida podrien tenir pares.
