Penedesfera

Avui dia la classe política fa aigües per tot arreu, ha perdut molt prestigi davant l’opinió pública i no en va,  tothom parla de la desafecció i d’altres paraules de moda, que no fan altra cosa que  posar sobre la taula una realitat que ha fet que la gent del carrer perdi la confiança en els seus electes.

A Catalunya, amb un tripartit que ha fet el pitjor que podia fer, desarrelant el sentiment de país,  amb unes anades i vingudes que ningú no entén, amb un continu bescanvi de cromos per tal de mantenir-se al poder com sigui, sense respectar cap dels ideals que particularment havien defensat.

A d’altres Comunitats i també a la nostra es parla de corrupció, de politics processats o acusats, com ara recentment i repetitiva  els d’Unió mallorquina, a qui han hagut d’expulsar del Govern perquè ja no quedaven politics d’aquest grup. Podem comprovar a nivell espanyol, el desgavell en que esta sumit el Govern, que no sap com afrontar una crisis galopant que no ha sabut reconèixer fins que l’ha trobat al llit i ben instal·lada.

Sempre s’havia dit que molts s’apunten al carro de la política quan no n’han sabut de sortint-s’en a la vida, quan en el món privat no han sabut competir per guanyar-se la credibilitat i el prestigi.  Jo personalment NO CREC QUE SIGUI AIXÍ, es possible que algú ho faci per aquest motiu, però la majoria el que volen és omplir un espai de la seva vida en fer el bé pels altres i dedicar una part de la seva existència per aconseguir un millor benestar als seus conciutadans.

És difícil que aquesta tasca sigui reconeguda per la població i per això s’ha d’aconseguir que la majoria d’aquests polítics vocacional ho facin saber, ho esventin per tot arreu, que no donin motius per creure el contrari.

El primer lloc des de on es pot aconseguir aquesta confiança és des dels Ajuntaments, el primer i fonamental graó de proximitat amb el poble.

No es pot  consentir la utilització dels càrrecs municipals  per benefici propi, no s’ha de consentir fer política partidista en contra del poble on es pretén governar, només per aconseguir una rellevància en estaments superiors.

No tot s’hi val senyors, no es pot utilitzar un ínfim  poder  per amenaçar i  pretendre fer pagar per  qüestions particulars anteriors. Tots hem vist i coneixem situacions d’aquesta mena: aquesta és la misèria de la política mal portada i amb finalitats privades, l’aprofitament  portat a l’extrem, la utilització de la política com a venjança particular.

Evitem-ho i fem que els polítics i governants siguin respectats. Els primers en aconseguir-ho han de ser els propis polítics i governants, donant exemple i fent-se respectar, donant la cara, responent davant dels seus electors amb honradesa i si cal,  plegant quan toca.