Una setmana enriquidora
Fins ara, havia compartit feina amb gent de moltes nacionalitats, sobre tot alemanys (14 anys treballant a 2 grans empreses alemanyes dona molt de si), xinesos, francesos, russos, polonesos, mexicans, argentins, etc... gent que, d'una manera o una altre, t'influeix i t'enriqueix
Aquesta setmana a la feina he compartit hores amb un japonès, en Koji, que arribat des de la seu central de l'empresa a Londres, està implantant el nou sistema informàtic amb el que s'ha de treballar des del Març
M'ha sorprès veure avui com un japonès menjava calçots (m'ha costat fer-li entendre com s'havien de menjar) i unes costelles de xai amb all-i-oli. No era sushi, però el nano s'ha fet un fart de calçots quan, en tastar el primer, s'ha adonat que eren molt dolços i tendres.
Tinc un ex-company (i he de dir que bon amic) xinés, en Patrick, que sembla més espanyol que jo mateix. Fa molts anys que viu a l'esquerra de l'eixample i parla un castellà quasi perfecte. Però avui m'he fet un fart de riure en veure en Koji menjant calçots i posant cara de sorpresa.
M'ha sorprès també veure que els japonesos (segons em deia ell) no són tan tancats com jo em pensava i que, a més de la seva feina, poden parlar amb un estrany de cinema clàssic americà i japonès o de música contemporània
En definitiva, una setmana plena de contrastos i enriquidora.













Ajuntament del Vendrell







































