Penedesfera

Diverses circumstàncies conjuminades m'han apropat aquests darrers temps a la realitat del poble finès, dels més septentrionals d'Europa. Espo, Kouvola o Rovaniemi ja apareixen amb entitat pròpia al meu repertori geoemocional.

Estranya gent estranyament admirable, me'n fascinà la capacitat per no omplir de vent els silencis, tret que tinguessin alguna cosa que, tot trencant-lo, el milloressin. Al principi és violentet, però després fa de bon emular, encara que en un context de mediterranis t'hi puguis enganxar els dits. La gent, sí, només hauria de parlar quan tingués coses a dir. Que ens n'estalviaríem, de batusses...

Pot ser aquesta tacitúrnia que, en una nació tan avançada i internauta de la primera hora, fa que la propera víctima de l'incontenible ascens dels viquipedistes catalanoparlants siguin ells. Fa unes setmanes ens trobàvem a uns set mil cinc-cents articles per sota d'ells; ara mateix, freguem els quatre mil. L'objectiu eren els suecs i plantar-nos a portes dels deu capdamunters, però ara tenim a tir finesos i noruecs i, si tu t'hi apuntes, podem fer-ne un gra més, mai un gra massa.

Som molt poquets, però alguns dels que s'hi han posat, arremangats i no pas per poc, s'hi han esmerçat de valent i amb un terç de les persones al darrere fan dels números màgia i d'aquesta Viqui una de les millors. Víngali!