Els tres nos de la dreta
La reforma de l’Impost de Successions no ha comptat ni amb el suport del PP ni amb el de CiU. El més sorprenent és el NO maximalista de CiU: Com pot oposar-se a una reforma que deixarà exempt de tributar fins al 94% dels catalans? Més, si tenim en compte que CiU mai no va modificar a la baixa l’Impost de Successions i que sempre s’havia manifestat partidari de mantenir-lo.
Aquest és el tercer No de CiU en pocs dies, en descarada sintonia amb el PP. Ambdós partits s’han oposat també a la Llei del cinema (tot i que aquesta setmana CIU ha acceptat debatre-la en comissió) i a la Llei de vegueries (contràriament al que volen fer creure des de CIU Penedès), assegurant que ara no toca i afirmant pel que fa al cinema és una presumpta imposició del catalanisme. Argument, aquest darrer, que tristament també ha fet seu CiU.
Sorprenent? No. CiU prefereix mantenir un país adormit, que prefereixi no fer cap passa, garantint que les seves classes dirigents tinguin el camí lliure. Però CiU pot pretendre mantenir l’status quo de les divisions territorials espanyoles per sobre del que marca l’estatut? O pot posicionar-se a favor dels cavernaris que ens imposen el cinema en español? Doncs si. Aquesta és la realitat. Que cada vegada sorprèn a menys gent.
Respecte l’impost de succecions des de CIU encara mantenen la idea d’incrementar fins al 100% els exempts de tributar. Les classes més riques, una minoria de la societat, a la que CIU els hi deu deure molt més que a l’àmplia majoria dels seus votants, que com a classes mitges i treballadores són els màxims beneficiaris d’aquesta reforma.
