La florida de la mimosa i de l’ametller
Aquest any fa hivern, plou i fa fred, no obstant entre finals de gener i principi de febrer, floreix la mimosa i l’ametller. Aquesta florida s’avança a totes les altres i les seves flors es distingeixen per la tonalitat. La mimosa d’un groc intens, d’un flaire característic i d’una durada bastant prolongada. La de l’ametller ofereix una blancor elegant i és d’una fragilitat extrema.
He volgut aportar unes imatges de les dues florides fetes avui, diumenge de carnaval, lluny del bullici. La grogor esquitxa un paisatge molt nostrat, el Vinyet. No gaire lluny, la blancor de la flor de l’ametller sobresurt per damunt un marge que tanca un camp. Una imatge que tendeix a desaparèixer, quan en aquest indret, entre can Pei i la Plana Est, quasi tot eren vinyes i camps d’ametllers, com aquell que havia estat, en el seu dia, propietat de l’Americano i que en una ocasió en Daniel Fusté de ca la Mariana, em va venir a buscar a casa per a que contemples uns de les florides més boniques que he vist. Li vaig agrair sempre.
I dels ametllers a la malmesa ermita de Santa Bàrbara, una petita joia enmig de la modernitat que els brètols s’han encarregat de trinxar i pintar les seves parets amb aquesta moda tan nefasta per la blancor de les parets, amb l’enyorança posada en aquella Blanca Subur, que al menys es respectava la blancor de les cases i ben pocs portaven dintre aquest instint destructiu que tan mal fa als pobles i a les ciutats.
A l’exterior la fotografia reflecteix el seu deplorable estat i el interior serveix de magatzem de teules, quan encara el sostre es manté intacte i mostrant la decoració de la seva pintura.
És la florida dels últims ametllers que queden dintre el nostre terme. La mimosa té més bones perspectives, perquè decora molts jardins de cases senyorials.
És el primer colorit amb que la natura ens obsequia, com aquell que diu, només començar l’any. Ve a ésser el preludi del que serà la primavera. Quin goig poder-ne gaudir.
