Penedesfera

A Catalunya tenim alguns herois i mites que s’han guanyat aquesta qualificació per la seva tasca, per exemple Jaume I el pare de la nació; el General Moragues o el President Macià. Aquest últim a més, és conegut com l’Avi. Al món, però, hi ha un altre President que també és conegut d’aquesta manera: Nelson Mandela.

Aquesta setmana s’ha commemorat el 20é aniversari de l’alliberament de la presó del líder del Congrés Nacional Africà, fet transcendental per poder arribar a la pacificació de Sud-àfrica, a la democratització i a reconciliació nacional. Mandela va posar fi a un règim totalitari, racista i xenòfob que dirigit per unes èlits blanques del tot minoritàries al país, vexava, reprimia i oprimia a la gran majoria negra del país. La fi del sistema dictatorial però no es va fer a partir de la venjança ni la rancúnia, sinó a partir de la voluntat d’arribar a un pacte. Si no hi hagués hagut la voluntat del President de Klerck, Mandela no hagués sortit de la presó, i si Mandela no hagués actuat de la manera que ho va fer, Sudáfrica difícilment hagués pogut avançar en un procés democratitzador i integrador.

Mandela va ser el primer President post-aparheid, el President de tot Sudáfrica, una tasca que en cap cas es podria considerar com a senzilla, tal i com es demostra en el llibre “El Factor Humà”.

Mandela és un símbol, no només per els ciutadans del país africà, sinó per els de tot el món.

“He luchado contra la dominación de los blancos y contra la dominación de los negros. He deseado una democracia ideal y una sociedad libre en que todas las personas vivan en armonía y con iguales oportunidades. Es un ideal con el cual quiero vivir y lograr. Pero si fuese necesario, también sería un ideal por el cual estoy dispuesto a morir”.