Penedesfera

25 ANYS SENSE ESPRIU

DE TAN SENZILL, NO T’AGRADARÀ
Cansat de tants de versos que no fan companyia

—els admirables versos de savis excel·lents—,

i de mirar com passa l’emperador tot nu,

i del gran plany del vent, aquest vell adversari,

i de l’excés de mi, sense missatge,

ara us diré, amb paraules ben clares,

amb crit elemental, lluny d’artifici,

que vull només parar-me en el camí,

ja decantat amic de l’última injustícia,

i ajaçar-me per sempre, sense recança, mort,

damunt la bona terra.

L’any 1996, vaig conèixer al meu amic Roger. Ell aleshores estudiava filosofia, però (coses de la vida) treballava en una botiga d’animals del barri.

A les tardes, o quan coincidíem algun dia festa soliem fer trobades on en asseiem a una terrasses del carrer Urgell.
En una d’aquelles trobades em va dir: Perquè no em portes els poemes, i li ensenyo al meu pare?.
-Entén el teu pare de poesia?.
-el meu pare fa de traductor al castellà de’n Salvador espriu.-
-No te’ls portaré en la vida els poemes-li vaig dir
-Però perquè?, potser et pot ajudar-
-No, no, n’haig d’aprendre molt abans no els deixi al teu pare.
Aquell fou el moment en el que vaig començar a llegir a Salvador Espriu.
El seu pare, va traduïr (LAIA) al castellà.

A mí, sí, m’agrada aquesta de tan senzilla.

Rating: 0.0/10 (0 votes cast)

Rating: 0 (from 0 votes)

Aquesta entrada ha estat escrita per Sandra Dominguez Roig i enviada el 22 febrer 2010 at 10:56 am classificada a Literatura. Aquí tens l'enllaç permanent. Escriu i segueix tots els comentaris al bloc d'origen d'aquesta entrada. Comentaris i trackbacks deshabilitats.