visita a la Fassina de can guineu. els interrogants augmenten.
Dissabte es va fer una visita a l’obra acabada de la Fassina de Can Guineu, que passà obligadament per l’obra en execució i per l’encara obra en projecte. De l’obra acabada, que per fora serà discutida per la seva gosadia (per a mi en excés) d’enfrontar a la bella arquitectura de la Fassina un moderníssim (que no modernista com es referia dissabte un regidor de govern) edifici metàl.lic. Per dins, l’edifici, més ampli del que per fora semblaria, em sembla també que tindrà un baix aprofitament municipal si només serveix pel Patronat de Turisme. Potser el que més m’ha agradat ha estat el senzill pati-balconada que s’eleva per darrere el nou edifi i que mostra l’entorn de terrats i cobertes. Més que la novetat, la nova lectura de la realitat.
Segueixo pensant que per arribar fins aquí no podem assumir l’elevat cost d’un milió dos-cents mil euros.
Però com sol passar, el més interessant d’aquestes visites no és el que es veu sinó el que s’explica (o s’escolta). La referència als propers passos (ja licitats) no va passar inadvertida. De fet, el garbuix planificador és important. Així ens trobem amb un projecte de l’envoltori (revestiments, instal.lacions, …) que s’està fent en paral.lel a la licitació del projecte museístic. Compte amb el que detall!! és clar, això comporta fer un projecte que s’ha de basar en un segon, sense que aquest estigui fet, ni que se sàpiga qui guanyarà el concurs per fer-lo. El més excepcional, és que mentrestant, s’està assessorant amb l’empresa guanyadora de la idea museística i que alhora es presenta per fer el projecte i per tant hauria de prevaldre l’estricte requeriment de neutralitat.
L’altre aspecte dubtós de tot aquest procés és que la idea, sobre la qual es basa la licitació, està variant mentre la licitació està en marxa. Aquest fet és així perquè l’quip de govern malda tant per inaugurar que s’ha adonat que amb només la primera fase del museu no n’hi ha prou per mostrar ni un pessic de museu. De manera que s’estan variant aquelles zones comunes per tal de fer-les zones museístiques i canviant substancialment algunes parts de la idea guanyadora, com la de tast, o la de tallers.
Tot això era d’esperar, les presses mai són bones conselleres i en aquest projecte de presses n’hi ha per tot.
