ESTEVE CRUANYES i OLIVER
L’Esteve Cruanyes era una penedesenc de l’Arboç. Per ell, el Penedès i l’Arboç, eren dues expressions d’una catalanitat de pedra picada.
L’Esteve Cruanyes va morir el dissabte, de matinada, sense fer soroll. Va morir als 85 anys carregat de projectes joves.
Era professor mercantil, va ser industrial del ram tèxtil, promotor immobiliari i un lletraferit que va abraçar múltiples disciplines. El seu abundós i ampli treball, d’home arrelat al territori, és la mostra d’un compromís social i cultural. L’Esteve Cruanyes no tan sols investigava, escrivia, publicava, creava activitats, feia d’actor, dibuixava, dissenyava, empenyia, aglutinava i contagiava l’amor per tot allò que feia. L’Esteve Cruanyes va ser sempre un dinamitzador.
Durant molts anys va participar de l’Elenc Artístic, va construir nombrosos diorames com a membre de l’Associació de Pessebristes, va crear i col·laborar durant els primers anys del franquisme amb la revista Fe i Vida escrita en català, va participar a la Comissió Abat Oliva, va fundar i participar a la colla dels Minyons de l’Arboç, va impulsar el monument a l’Abat Escarre….
Va escriure multituds d’estudis sobre la comarca -a la que considerava en la seva totalitat- i sobre el seu poble. Va ser fundador i president del Institut d’Estudis Penedesencs, membre dels Amics de l’Art Romànic, va col·laborar amb l’Enciclopèdia Catalana, etc, etc…
De la seva abundosa bibliografia cal destacar la guia de les “Esglésies Romàniques del Penedès” publicada l’any 1980, que li va merèixer el Primer premi en el VIII concurs Sant Ramon de Penyafort, on descriu detalladament cada una de les esglésies romàniques de la comarca, be estiguin, tan sols, documentades, mantinguin algun vestigi o es conservin intègres. Amb l’ajut del seu fill Joan, realitzà un mapa comarcal dels edificis, i l’il·lustrà amb uns acurats dibuixos a la ploma.
En el pròleg del llibre, i a tall de justificació, explica que va “anar visitant i dibuixant una per una totes les esglésies, en un pelegrinatge amb la mateixa il·lusió que un infant”, i es sorprèn de la gran quantitat d’esglésies i ermites que foren bastides en aquells segles al Penedès. Pelegrinatge familiar que va anar realitzant pacientment.
La guia de les esglésies romàniques és imprescindible per conèixer la nostra comarca, i posa al descobert la seva passió pel territori, per la nostra historia i pel país. Amb el seu treball va posar la pedra per a la salvació de molts monuments.
La seva voluntat dinamitzadora i entusiasta es reflexa en l’exposició de motius que el van impulsar a fer l’estudi: fer conèixer el romànic, retrobar i conservar els monuments, encoratjar els estudis particulars, demana que es senyalitzin per tal de divulgar el patrimoni, que s’organitzin les visites, coordinin activitats…
Tot un ideari d’intencions que defineixen l’home que hem perdut i ens transmeten l’amor que ell sentia pel país.
