Mericani e simenzi
Acab de veure la tendra cinta Un americano in vacanza (1946), a can Rai Tre. Recorda les memòries indirectes dels nens de l’alliberament, el brillo de tants italians i les poques coses que es podien moldre, tot plegat per exorcitzar les desgràcies i les absències i enganyar la gana.
Ara que s’estan posant les bases per repetir la desgràcia a ca’ls itàlics i que, nosaltres, mesells, els anirem irremissiblement darrere i potser ho reblarem redoblant la infàmia –ens va la marxa, en el fons- fa impressió confrontar-se visualment amb les conseqüències.
Són moments molt delicats i anticipar-ne com més aviat millor els riscos esdevé fusta de disciplina.
