Penedesfera

A Holanda la taxa d’atur juvenil ronda el 8%. A Catalunya estem en ràtis que osci·la entre el 28% i el 39% en funció de la franja d’edat. Al país dels tulipans i del molins de vent    ens miren  sorpresos de les escandalòses xifres que tenim i de la normalitat amb la qual hi convivim.

En el darrer any, a Espanya l’atur dels joves ha pujat més de  13 punts. I encara hi ha una dada més dramàtica. Espanya és el segon país amb major taxa de joves que ni estudien ni treballen. L’anomenada generació ni- ni (ni estudi ni treball) són ja un 14% dels joves entre 16 i 24 anys. Més de vuit-cents mil.  Només Itàlia, amb un 18%, supera aquesta dada.

Els tancaments d’empreses -grans, mitjanes o petites-, els expedients temporals de regulació i els acomiadaments parcials no paren de fer crèixer aquestes xifres. Els joves són els més barats alhora d’enviar algú a l’atur. Per tant, són els primers que se’ls factura cap als Serveis d’Ocupació.Com podem demanar a aquest col·lectiu un projecte vital ple d’il·lusió? Quin projecte poden sommiar?Quina  vitalitat han de tenir després de mastegar la crua realitat?

Els nostres avis preguntaven als nèts: tú que vols ser de gran?.  Avui aquesta pregunta és, sovint, improcedent. Els joves del segle XXI tenen davant seu un futur que no els engresca No poden tenir una visió a llarg termini. La rutina diària i una apatia que no desapareixerà fàcilment, fa que avui bona part d’aquesta generació vegui que hauràn de viure en els propers anys amb un nivell de vida per sota dels seus pares.

Les respostes a la crisi actual no pot contruir-se d’esquena a aquesta situació.  On fins i tot, han desaparegut, els mileuristes.

quim