Penedesfera

Continuant el nostre passeig per la “Vilafranca d’antes”, seguint més enllà de la casa Inglada-Miró i del Riche Bar, antigament ensopegaríem amb un mastodòntic edifici que va tenir una importància cabdal per l’urbanisme de Vilafranca. Sóm-hi:

Ens trobem que a la nostra Vila, durant la segona meitat del segle XVIII, es començaren a fer una sèrie de canvis urbanístics encaminats a trencar amb la imatge de la Vilafranca emmurallada i medieval, una vila fosca i tancada en sí mateixa, ofegada dins de les seves muralles. Així doncs, es comencen a obrir espais i a fer obres perque els carrers i les places puguin respirar. Aquestes obres es düen a terme, sobretot, davant dels edificis oficials. A més (per sort) no es van quedar en unes quantes actuacions puntuals i aquesta idea d’obertura d’espais es va continuar desenvolupant durant el segle XIX.

Un dels edificis que més va contribuïr a tots aquesta canvis va ser, sens dubte, la Caserna de l’Exèrcit de Vilafranca, actualment la Plaça Penedès.

Vinga, uns quants antecedents: de referències a la presència de l’exèrcit a Vilafranca n’hi ha moltes i diverses, la pimera ja data del s. XIV. S’explica que, al llarg de la història, quan hi havia alguna actuació de l’exèrcit a Vilafranca o comarca, els soldats es quedaven a dormir a les cases d’alguns vilatans, alguns d’ells estaven encantats amb la seva presència i d’altres ho havien d’acceptar a contracor. Així, no va ser fins el 1759 que es va fer el projecte definitiu per ubicar de forma permanant una Caserna de l’Exèrcit a Vilafranca, un edifici gegantí que es decideix construïr fora del nucli emmurallat de la Vila, la qual cosa va provocar un enorme canvi en l’urbanisme i les vies de comunicació de Vilafranca.

En efecte, si tenim en compte que antigament l’eix de comunicació “València – Tarragona – Barcelona” passava pel centre de Vilafranca (c/ Sant Pere, c/ Cort, c/ Ferrers i c/Santa Magdalena) podria dir-se, sense cap mena de dubte que, al construir-se la Caserna fora de les muralles, va fer que aquest eix es modifiqués radicalment i es desviés per extramurs. Així doncs, es comença a adequar i a millorar la Carretera de Tarragona, s’arregla el pas per davant la Caserna i també el tram de la Rambla Nostra Senyora fins la Capella de Sant Magí en direcció Sant Sadurní. La Caserna s’acaba al 1801, just a temps per la visita del Rei Carles IV i la Reina Maria Lluïsa a Vilafranca. Aquesta visita va contribuïr a que, un any més tard, es millorés enormement el pas per la Carretera de Barcelona a través de l’Ordal, la qual cosa tornaria a representar un canvi substancial en l’eix de comunicacions a la nostra Vila.

La Caserna, com a edifici oficial que era, també va portar com a conseqüència que al 1802 es volgués obrir un espai diàfan al seu davant (al que féiem referència al principi) i és així com neix el primer projecte per la construcció de la Rambla de Sant Francesc. Aquest primer projecte no es va dur a terme, segons es diu, per motius econòmics, però hi ha altres versions que parlen de que no era un projecte acceptat de forma unànime en la forma d’enfocar la Rambla. Amb tot però, la Rambla de Sant Francesc, si ve tímida i lentament, es va anar obrint pas al llarg de les dues dècades següents. Podríem dir doncs que d’aquesta manera comença a néixer a Vilafranca un “extrany” indret per on passejar, unes Rambles en forma de “L”, la de Nostra Senyora i Sant Francesc, unides per l’edifici de la Caserna i, més endavant, pel monument dedicat a Milà i Fontanals.

La Caserna també va obligar a que s’edifiquessin els carrers que la rodejaven, una mica a la força, ja que aquells carrers no eren continuació natural de cap altre via. Així doncs, agafaren certa volada el carrer del Duc de la Victòria, el carrer del General Cortijo (com veieu tots ells amb nomenclatures clarament militars) i el carrer Migdia. Al carrer General Cortijo també se’l coneixia com el “carrer de Correus” ja que durant molts anys va haver-hi una oficina de la qual els militars n’eren uns asidus usuaris. El carrer del Duc de la Victoria també era conegut com el “carrer del Cuartel” i també com el “carrer del Gran Salón” ja que hi havia el Teatre Principal (Cal Bolet), un espai d’esbarjo també molt utilitzat pels militars. En referència al carrer Migdia… bé, podríem dir que també era un lloc molt freqüentat pels soldats ja que hi havia molts locals on podien anar a ofegar el neguit que els provocava la soledat, la llunyania familiar o, simplement, l’excés de convivència amb massa mascles…, potser per això se’l coneixia amb el sobrenom del “carrer de Trascuartel” i era un carrer amb bastant d’ambient de bars i cases de senyores que fumen…

En fi, us deixem un parell de fotografies i seguirem d’aquí uns dies.

Una imatge de la caserna de Vilafranca, fixeu-vos que el carrer General Cortijo encara ni s’hi endevina….

Una imatge de 1906, els carrers encara per arreglar i a mà esquerra “s’intueix” l’obertura de la Rambla… ¿dirieu que ja hi havia el monument a Milà i Fontanals?… s’accepten comentaris…