Penedesfera

Un es queda sense alè després de la nit d’ahir. La Sala Bikini ja es queda petita per l’entrega anual dels premis de la música en català; la renovació i reinvenció de l’escena actual fa que cada cop més gent recuperi la confiança amb la cultura cantada en la nostra llengua. I això es nota amb el públic, entregadíssim, i amb els nous projectes, interessants i d’un valor artístic cada cop més elevat.

Nosaltres hi vam ser per recollir el premi al millor artista de cançó d’autor per votació popular. Us volem donar les gràcies per la vostra companyia. No ens cansarem de repetir que és gràcies a vosaltres que les cançons existeixen, i que sense el vostre suport de ben segur que no podríem seguir treballant amb tanta il·lusió com ho hem fet fins ara. Tenim el compromís i la ferma voluntat de seguir recuperant la cançó d’autor més reivindicativa, recuperar el diàleg perdut que la música ha de poder oferir, recuperar aquesta visió crítica per recuperar, també, la necessitat de qüestionar-nos i posar en dubte la realitat que ens envolta.

Però la nit d’ahir va tenir un nom, i va ser el d’Els Amics de les Arts. S’ho mereixen i s’ho valen. I molt. Ahir vaig tenir la oportunitat de conèixer-los, d’intercanviar discos i converses curtes. Són persones amb un gran fons humà, que es fan estimar i que estimen la seva feina. En aquest món, carregat de fantasia i grans professionals de la hipocresia, costa trobar a persones tan autèntiques. I ahir ens van demostrar que és possible veure la música des d’una perspectiva humil i honesta. Ens vam prometre un sopar, i espero que aviat puguem compartir les batalles dels nostres caps de setmana. Felicitats, Amics!

VN:F [1.9.10_1130]

VN:F [1.9.10_1130]