La llei d’economia sostenible
Aquests dies està el pais esvalotat perquè el govern ha decidit treure una llei anomenada Llei d’Economia Sostenible, on un dels punts més crítics i criticats és el pagament a 30 dies per a les administracions públiques i de 60 dies per a les empreses.
El nostre govern ja ha decidit que no podrà ser a 30 dies i que si els proveïdors de la Generalitat cobren a 60 dies ja estarà molt bé.
En aquest pais encara estem cobrant amb un periòde típic de 60-90-120 dies o inclús 180 dies en alguns casos. El pitjor es treballar amb l’administració. No es té cap mirament, et diuen que et pagaran, però no saps mai quan.
A les empreses grans es pateix en certa mesura aquest comportament, però les petites i mitjanes empreses, autònoms, emprenedors i professionals pateixen fins a l’agonia per a poder sobreviure amb aquests problemes de liquiditat. Treballes a 90 dies però has de menjar i pagar impostos cada dia. La conseqüència de tot això és la perdua de teixit empresarial i el tancament de moltes empreses que no poden fer front als pagaments que han de fer i amb aquest panorama els nous emprenedors tenen por a donar el salt.
Ja és difícil empendre en aquest pais i ho demostra el fet que mundialment els nostres índexos sempre són els últims de la cua (excepte en pirateria). Un emprenedor ha de lluitar molt més que a altres països per a arribar al mateix lloc.
Revisant certes dades que no m’eren completament confirmades, vaig estar cercant a internet una directiva europea que havia un cop escoltat creada pel Parlament Europeu.
A aquesta directiva s’anomenen uns estudis que es van realitzar i determinen que molts països europeus no respecten terminis adequats per a reduïr la morositat i creen un problema de sobrefons que potser més tard podrà esdevenir un gran problema.
Aquesta directiva data de l’any 2000 i certament l’han clavat, el problema s’agrandit.
La “Directiva 200/35/CEdel Parlamento Europeo y del Consejo de 29 de junio de 2000 por la que se establecen medidas de lucha contra la morosidad en las operaciones comerciales” dicta un termini de 30 dies per a satisfer el pagament de les factures rebudes en tots els casos (Resum de la Directiva 200/25/CE)
Alemanya fa un temps i França fa poc que han posat les cartes sobre la taula i ja han fet la feina que se’ls demanava. Espanya ho fa més tard, però no compleix la directiva sencera i de Catalunya ja ni en parlem.
Sempre arribem tard i malament a tot arreu. No prevenim, nosaltres intentem curar, però a un mort ja no val la pena.
Moltes són les preguntes que ens podem fer, però la primera és bàsica i a aquesta li segueixen moltes altres:
Per a que serveixen les institucions europees si les directrius i altres lleis europees que ells legislen, els estats membres no les compleixen?
Ara cal fer el correcte, però si ens han de posar pals a les rodes jo em baixo i vaig caminant.
c.
