Cançó n.110/2010 – Don’t get me wrong
Jo, de jove, volia ser la Chrissie Hynde. I de fet, en alguna època m’havia tallat els cabells com ella i hi tenia una retirada. Un dels dies més feliços de la meva tendra joventut va ser un dia que un tio em va dir que m’assemblava a la cantant dels Pretenders. M’agradava (m’agrada) aquesta dona, el seu look ( només amb uns texans i una camisa blanca , que guapa!) la seva manera de tocar la guitarra, de cantar, les seves cançons… La veig “tirá palante”, una dona amb les coses clares, que fa el que vol fer , ara i abans, al marge de les modes … En fí, que dins la col·lecció de músiques que vull compartir, no hi podia faltar aquesta peça. No em mal interpretis, diu la Chrissie. No dona, ni se m’havia passat pel cap.
Feia temps que no la sentia. I segueix sonant bé , fresca.
Feia temps que no la sentia. I segueix sonant bé , fresca.
