Penedesfera

Avui toca debat linguístico-enològic. Una de les confusions més comunes pel que fa a varietats de raïm i els seus noms gira en torn a la Samsó i la Carinyena-ja us aviso que avui tampoc aclarirem res, no en sé ni gens ni prou per fer-ho,però marejarem la perdiu de la Garriga una estona -aquest punt de la Garriga és l’únic que aclarirem. 

A les etiquetes dels vins catalans trobem indistintament tant els noms de Samsó com de Carinyena, s’escriuen habitualment com a sinònims. Tot depèn del grau de catalanitat de l’elaborador, si li fa ràbia el nom espanyol que fa referència a la DO ídem, escriu Samsó, si tant li fa posa carinyena. 

El diccionari del vi i del beure de J.M. Romaní diu textualment: Samsó, simsó. Raïm negre de gotim petit i compacte, de gra mitja, molt cultivat al Sud de França, que s’utilitza per fer cupatges sobretot amb carinyena, garnatxa i sirà. 

A l’altre banda dels Pirineus trobem molts cupatges que inclouen cinsault-simsó-samsó amb carinyena entre d’altres raïms. Els viticultors de Cotlliure i Banyuls, dit d’altre manera els de la Catalunya Nord, es posicionen clarament amb Romaní i ens conten que el nom de samsó ve de cinsault, fonèticament de cxinsault a simsó i va molt poc. També et descriuen les diferències entre els gotims i grans de raïm de cinsault i carignan, la qual identiquen amb la nostra carinyena.

Després d’una curta recerca bibliogràfica la confusió no s’aclareix o bé parlen de samsó i no mencionen la carinyena, o bé parlen de carinyena sense mencionar la samsó, excepte alguna font que ens diu que són el mateix. És a dir’embolica que fa fort.

A Viníssim ens abelliria que la samsó i la carinyena fossin varietats diferents, com més serem més riurem. I encara ens faria més il·lusió tenir prou paladar per distingir-les.

Com veieu el debat és ben obert i totes les aportacions seran benvingudes.

Ara marejem la perdiu de la Garriga.

Vi:Finca la Garriga 2006, Castell de Perelada

DO: Empordà

Raïm:Samsó 100%, a la contraetiqueta especifiquen samsó com a nom local de la carinyena.

Elaboració: vi negre de vinyes velles amb un envelliment de 16 mesos en bótes de roure americà de gra fi.

Grau: 14º

Preu: 15.50€

Tast:nas ple d’herbes aromàtiques, olors seques potser de garriga, pols de pinassa, notes de fusta de cedre i olivera. En boca presenta un atac àcid i fresc però agradable a la punta de la llengua, records de trepat i sumoll, arrodonit amb pas de boca sorprenent, càlid, tànic i ampli amb un llarg recorregut que acaba amb notes minerals i potser de taronja. Singular i rodó, però molt singular.

Glopets:aquest vi especial d’un celler molt ben distribuït ens ha servit per tastar la samsó i la carinyena, o la samsó o la carinyena? Un cop fet el tast et recomano que si no cerques sensacions noves, beguis aquesta varietat o varietats -encara no ho tenim clar- amb d’altres raïms on la seva aportació arrodoneixi els cupatges.

M’ha recordat molt el Pedradura de Carles Esteva.

Samsó, carinyena, cinsault, simsó, el terrer, el cep al límit, només apte per valents i trinquis de tap de suro.

Ara oblidat de la perdiu, que aquest vi no mareja, la Garriga 2006, et farà més ric i més savi si en lleves el tap, emplena la copa, clava el nas, olora les herbes i l’estiu, xarrupa llarg i xala, deleix-te.  

Salut i Samsó

* Us passo el link d’un apunt del bloc de Vins de Catalunya interessantíssim sobre samsós i carinyenes, ho broda la realitat supera la ficció.