PUIGDALBER: CARTA OBERTA A H. EBINGER (HARRY)
MIRAR COMENTARIS AL FINAL
CARTA OBERTA A H. EBINGER (HARRY)
Per Lola Fernández
Finalment, ens has venut !
Tot i que era una mort anunciada des de bon començament quan ja s’entreveia que pensaves i feies de manera diferent, tot i això, quan arriba el moment fa mal, perquè veus que tots els esforços posats en comú amb tot el grup han estat erms.
Veig que tens molt poca memòria o pot ser mai t’havien importat realment totes les coses per les que havíem lluitat: desvetllar perquè amb un cost tan elevat teníem una sala polivalent que queia a trossos, reivindicar que no volíem una fàbrica en mig de la vinya ( et recordo que la van construir i que l’amo és el David Masdéu, al que ara faràs “amo del poble”), varem fer sentir la nostra protesta per l’enderrocament injustificat del centre cívic, …etc…
Què va ser tot allò: una farsa, un engany?
Et recordo que també vas esser triat regidor perquè et varem donar suport permetent que anessis davant de la llista. Què pretenies, que volies? : fer carrera política. Saps que no era aquesta la nostra intenció.
De tota manera mirant enrere penso que allò ja no pintava bé donada la teva aversió a CDC ( amb qui s’havia de fer coalició). No recordes el míting preelectoral?, quan la Coque Tuyà, acompanyant a l’Antoni Vives va venir a Puigdàlber i ens vas fer sentir vergonya aliena criticant públicament al partit que representava. És sorprenent, ara pactes amb el president comarcal d’Unió democràtica ( a aquests si que seràs fidel? jo no em refiaria, qui ho ha fet una vegada ho fa dues). No és una trajectòria massa coherent, oi?
Quina mala memòria!! en oblidar l’opinió generalitzada cap a tots aquells seguidors del Carrera i Masdeu, als que consideraves una colla d’ignorants sense opinió que estaven cegats per la personalitat entabanadora dels seus dirigents. No ha estat així, no eren pas ignorants, simplement eren còmplices. No es tractava de convèncer ningú, tothom era sabedor i responsable del que passava, però ja els hi estava bé; tenien “un dels seus” al poder. Al cap i a la fi sembla ser era el que importava, i importa.
L’intent de canvi proposat aspirava a fer una gestió honrada i justa perquè tots els que varem estar implicats en l’intent, defensàvem una manera de fer en la que no hi comptessin els interessos personals, sinó ganes d’administrar racionalment els pocs recursos amb que comptava el municipi.
Ara que a causa de les teves decisions Puigdàlber torna a mans dels que formaven part del govern anterior d’aquest petit poble, passaràs a enrolar o a prendre part d’aquesta complicitat dels que tenen altres interessos personals.
No puc evitar que em surti la ràbia però a l’hora m’envaeix una gran sensació de pena. Penso que en aquest camí que has triat de rabinadura infantil, heu guanyat molt poc i heu perdut molt ( dic heu perquè aquí no ets l’únic afectat). Heu perdut coses com la capacitat de credibilitat, heu perdut la possibilitat de sortir al carrer i anar amb las cara ben alta i per sobre de tot heu perdut amics.
Pagava la pena arribar aquí?.
Es veritat que hi va haver greus discrepàncies però de cap manera justifiquen aquesta traïció. Hagués estat molt més honrat plegar que posar com objectiu la venjança.
Que et sigui lleu!
