Divendres de propòsits, bons
Adéu, Espanya? I tant, dona… Tant, que ha sigut el programa més vist del vespre, tot fruitant-li als dijous al vespre de la teletrès una lluïmenta per espolsar-se crisis i polls malèfics… Perquè vagin omplint-se el pap de porqueria problemes-reals-de-la-gent i inframentalitats de l’estil. Veient el magnífic treball reeixit a l’equip de la Sra. Genovès i el gir salvatià –amb salves, que l’hauríem de celebrar- de La Nostra quan no es tracta de l’àrea d’informatius ni de la d’esports, se m’ha omplert el cap de bons propòsits.
N’hi ha que en diuen wishful thinking, pensaments desitjosos o pio desiderio, pius desig. Jo en dic cosetes que no són la rebomba i que no resoldrien els nostres problemes culturals ni civilitzacionals, però que tampoc no ens enga(va)nyaríem…
La Belle Gigue mantindrà les seves eleccions federals (potser les darreres, federals o àdhuc belgues) i la gent s’ho pren amb civisme. O esportivitat, vaja. Està passant, ho estàs veient: Ràdio Pati…
Aquí, amb el millor club esportiu del món, no n’hi ha prou per esconjurar-le’n d’atacs de voltors d’intel·lecte gal·linaci i avidesa porcina. Sort que en aquest país de Guardiola, sabem reaccionar i lluitar pel que és bo. De totes totes, i passeu-me la metàfora, sabem frenar, amb l’ABS si cal. [ABS --> anyone but Sandro]
En un altre compte, menys jovial però igualment trascendent i positiu, l’anoienc Badia, recentment influent, es demana qui tem un president catalanista a una de les institucions catalanes més potents i visibles. Dona, doncs els mateixos de sempre… Sebastià Alzamora ens ho recorda avui mateix, quin capde7 més tupit de documentals interessant i instructius!
Per acabar, si hi sou i us plau i creieu que el món és una merda però us estimeu l’avenir del trosset de merda que us ha tocat en natal o cívica sort, per favor, llegiu-vos això i digueu-me, cor a la mà i ulls fitant-vos al mirall, que convindria que totes plegades ens poséssim a deixar els boscos un pèl més nets que no els trobem, fer alguna higiènica o esportiva batuda o arrencada de matolls i esbarzeram sec, o com collons se faci que s’eviten les tragèdies més tristes –ja ho tinc! fem un curs!-, o sigui les del misto encès que tot ho apaga…
Ah! Em deixava de lloar, vegets videu-fideu, de tot cor, una fira que té de tot i força: DE TOT CAT
Si voleu veure com serà el futur del món català, no el talibà, aneu a Girona i el veureu exposat… Per a menjar-se’l, fe de món!
