Penedesfera

A Miguel
“en Orihuela, tu pueblo y el mio”. 2/5/2010

Te quiero !
t’estimo !
Desde el corazón, con este corazón…!
Cautivo de nuestras emociones.
Amb el cor, ple de sentiments i enyorança.

Miguel
Miquel, como tu…
Paraules, palabras
Com les teves !. Como las nuestras !
como las de todos.
Palabras que van a llenar el espacio
Que van a gritar despacio.
Resonarán, resoplaran…
Y vamos a estar aqui, contigo !.

Para vivir. Per viure
Haciendo eco, viviendo y muriendo por esto.
Por ti. Per nosaltres
En ti, en todos.

Allà mateix a l’hort de la casa familiar, i desprès d’emocionar-me sentin l’Elegia en la veu de la companya: Katy Parra Carrillo, vaig escriure aquest poema dedicat al poeta, i que posteriorment vaig llegir amb l’emoció mal continguda que ràpidament es va encomanar al públic en general. Improvisant també el músic vasc: Iñaki Basabe hi va posar uns acords de guitarra, i desprès tots dos vam rebre l’aplaudiment i l’escalfor pel poeta i per nosaltres de tots els reunits.
L’amiga Neus em va gravar…ara, ho he pogut recuperar !, per qui ho vulgui sentir !