Pastís de ruibarbre amb esquerres de còpia
Aquesta troballeta dos punt zero i ben senzilla la vaig pescar en un lloc de receptes dolces que no he pogut tornar a ensopegar. De fet, dues de cada cinc vegades que algú arriba en aquest humil racó per via del llenguatge natural (i no pas cercant les quatre imatges afortunades que jo al meu torn he rapinyat, agraït) és perquè cerca alguna recepta o el significat d’algun dels mots amb què jo em despatxo, d’aquells fora volt, alguns també reconduïbles a l’àmbit culinari, per bé que no sempre se salven de viatjar i fer-me d’estris en d’altres camps menys llépols.
El pobre navegant es troba que, tot i haver arribat a algú que empra "naps, cols i xirivies", no vol pas dir que aquí hi aprengui a cuinar-les… Sento les decepcions que aquest malentès algorítmic hagi pogut ocasionar-los i em proposo des d’ara posar-hi un bri de remei; a poc a poc i bona lletra, però posarem al dia la secció cuines, entesos?
La recepta de marres a l’original era en francès, que estan més avesats a treballar amb un vegetal que per mi era totalment ignot.
Feta aquesta prèvia, que tampoc té més dita (però queda bé!), passem a descriure’n ingredients i preparació. En surten entre 6 i 8 porcions, tot i que els que sou de plat us en cruspireu un quart i en voldreu més:
1 pot de iogurt, d’uns 125 g (el farem servir com a mesura)
3 ous
1 pot de sucre roig3 pots de farina
1/2 pot d’oli (podem substituir-lo per 1/2 pot de mantega d’ametlles)
1 saquet de llevadura o una cullerada de bicarbonat
1 gota d’essència d’ametlles (segons gust – hi hem posat tarongina, però una gota d’anís no hi quedaria gens malament)
2 pomes, o una de grossa
150 g de ruibarbre (si us agrada el gust àcid de la fruita, n’hi podeu posar bo i mig quilo, que perd volum)
Buidem el iogurt en un bol gran. Hi afegim els ous, el sucre i remenem amb energia; en un segon moment, hi afegim la farina i el llevat i encabat l’oli. Pelem i tallem els ruibarbres i les fem a tallets petits; fem el mateix amb les pomes, a daus. Ho deixem reposar una estona, untem amb mantega el fons d’un motllo circular d’un pam llarg de diàmetre i ho fiquem al forn a coure, una bona mitja hora, a uns 180 graus. El podeu servir amb un poc de nata, amb maduixes, groselles o alquequengis, per què no?
Sí, ja està, llestos. Oi, que fàcil? Que provi!
