AL VENT, LA CARA AL VENT.
El Vendrell, Tarragona i Reus, són exemples on el debat sobre el vel islàmic ha arribat als ajuntaments. S’han preguntat sí en els espais i edificis públics es pot anar amb la cara tapada o descoberta. La regulació pel que fa al carrer correspon als governs centrals i català, bàsicament responsables de l’entrada indiscriminada del descontrolat flux migratori dels darrers anys.
D’entrada, ja afirmo que sóc dels que entenc que cal anar, sempre i a tot arreu, amb la cara descoberta. Aquesta és la nostra manera de viure en el món occidental. Els nostres usos i costums no accepten les cares tapades -llevat de l’època del Carnestoltes-. I també per un tema de seguretat. Aquesta, al meu entendre, és la clau de la qüestió.
Per garantir la identitat recordem que el 1766 es va produir a Madrid, una revolta popular motivada per la prohibició de la capa llarga i el barret d’ala ampla per evitar tapar-se la cara i amagar armes. Es el famós “Motín d’Esquilache”.
Avui, escoltant els apassionats debats sobre burca o el nicab m’ha fet pensar que tenim una vara de mesurar diferent segons tractem cada cas. Al nostre país, fa poc temps hem fet treure els santcristos de les escoles i els pessebres els hem convertit en paisatges d’hivern. Ens han repetit el discurs del estat laic on la religió cal reduir-la a l’àmbit privat. Perfecte.
Cal, però, que només els cristians hagin de limitar a casa seva l’expressió de la seva religiositat mentre que els seguidors de l’Islam més ortodox els hem de permetre que vagin amb una reixeta de roba amagant la fesomia perquè estan més a prop del seu Déu?.
Posem un altre exemple habitual: als menjadors escolars cal preparar dinars en funció de la religiositat de cada alumne? En cas que hi hagi porc en un menú, cal canviar-lo per peix?
Sé que es fàcil en aquests casos fer demagògia i incitar debats desde les entranyes, sense gaire racionalitat. Però no és una qüestió fàcil. Son maneres d’entendre el món diferent. I caldrà serenitat per anar trampejant la situació. Això sí, sense perdre la identitat pròpia i les arrels de la nostra mil·lenària història.
