Penedesfera

O nil volèntibus àrduum, que traduït ve a ser "res és massa feixuc per als qui ho volen de debò". Amb aquesta llatinada es despenjava l’home de la nit i del moment, Bartomeu Teixidor, també conegut a Flandes com a Bart De Wever. Nil volentibus arduum és unna consigna que coincideix amb les sigles guanyadores dels comicis federals del proppassat Sant Antoni de Pàdua a l’encara existent Regne de Bèlgica.

És, a més, una afortunada manera de referir-se a les minories absolutes i absolutament voluntarioses que menen i sorprenen, bocabadats propis i aliens, el combat per l’autodeterminisme, autèntica pedra de toc de societats frescament emancipades com la nostra, on hi ha qui diu que tenim adscripció ètnica dual o que som majories febles, jo senzillament en dic vacunats contra el supremacisme que fa tants anys hem hagut d’anar fent passar coll avall, tot duent superbs mediocres a collibè, tot suportant una formidable garrúlia (per oposició a intel·liguèntsia), garrula de garrot, garrofaire i garrella.   

Qui ho hagués dit, fa cosa de tres anys, que avui ens trobaríem, bé que bo i només per demèrits aliens, tan abocats a l’abisme "autodeterminand" que aviat ens polaritzarà de manera irreversible? Doncs els quatre que fa més temps que no pas nosaltres que s’han apuntat a un carro a on van a parar, de poc temps ençà, totes les apostes. Gent que ja els van parir dalt del carro, vaja…

Tots tenim defectes, i ells potser més que ningú (ho dic perquè tothom també els paternalitza i s’hi veu amb cor), però tiben i tiben i tiben, una munió (creixent!) de volentii (ara em vindrà un entès a esmenar-m’ho) faci fred, pluja o vent els tens a peu de plaça, Laietana amunt i avall, firma que firmaràs, entestats a donar la raó al mestre Vives… 

Endavant!