Què podem fer, avui, per sopar?
Farem quinori (un preparat amb quinoa roja i arròs integral) amb tofu especiat i mongeta tendra, un alvocat amanit i, per postres, plàtan amb maduixes amb moscatell i anís.
El preparat de quinori l’he posat a la "pomella" (un cassó en forma de poma) amb el doble d’aigua, i ha bullit bo i 25 minuts, a foc lent, tot i que el fulletó deia 15. Les betes de tofu les he abocades en un llit de ceba trinxadeta no del tot caramel·litzada (i en cap moment rossa), molt a poc a poc. N’he tallades tres a grills, i quan han començat a estovar-se hi he afegit comí i cardamom acabats de picar junts, i encabat ho he empolsimat generosament amb cúrcuma. Quan tot s’havia barrejat bé, hi he tirat un grapat de pèsols congelats, que sempre fa més goig i dóna color i alegria. La mongeta tendra la deixem per un altre dia, que a banda he fet un nap, tres pastanagues i uns quants xampinyonets al vapor. Un nap, no un nyap, ep!
Les maduixes, ben netes i treta la caputxa, les he fetes a rodelles menudes contra el dit (potser cal fer-ho tot damunt la fusta, però ves), una paperina sencera i després un plàtan i he ruixat el tot amb tres parts de moscatell i una d’anís. La combinació d’aquests dos licors amb l’àcid de la fruita té un efecte paradoxal (fins on arriba la meva intuïció
, i és que la resultant de les dues begudes, dolçasses individualment, sembla que perdi excés de sucre. Pots comptar.
, i és que la resultant de les dues begudes, dolçasses individualment, sembla que perdi excés de sucre. Pots comptar.Apa, bon profit! Ah, i això sí, a cruspir-s’ho d’hora que si no després, tot i ser coses bones i lleugeres vénen malsons…
