Les gràcies de la retallada
Fa pocs dies l’actual president de la Generalitat, José Montilla, ha adreçat una carta als funcionaris catalans agraïnt el sacrifi que fan davant la retallada del sou.
Quan vaig conèixer aquesta tramesa em va semblar una broma. Normalment, quan algú dona les gràcies és perquè hi ha una actitud fruit de la voluntarietat. Ara no és el cas. El personal públic, per decret i sense que pugui dir ni mu, veurà a final de juny menys virolles que al maig.
La carta té la seva gràcia. Incorpora la promesa que quan torni a anar bé l’economia ja es tornaran a pujar els sous dels més de 226 mil treballadors que penquen a la Generalitat. En set anys, el tripartit ha augmentat la nòmina pública en 86 mil persones, sense que hagi existit un augment de competències
He pensat que enviar per correu més de dos-centes mil cartes ha de tenir un cost important. Només sumant l’import de la tinta, el paper, el sobre, el segell i el cost de doblegar els fulls ben segur que puja uns quants milers d’euros.
Tothom diu que cal estalviar. Es la nova religió. Tisorades per un costat i augment d’ impostos per l’altra. D’aquí poc més d’una setmana tot serà més car per l’augment de l’IVA, hi haurà una pujada en el rebut de la llum, la benzina està pels núvols amb el cèntim sanitari inclòs, i es preveu recaptar més per impost de transmissions, acte jurídics o matriculacions. De tot això a la carta presidencial no hi surt ni un borrall.
Si volen donar alguna alegria que facin rebaixa o liquidació en els alts càrrecs i el personal eventual. La Generalitat ha passat de 376 alts càrrecs el 2003 a 530 enguany, el que comporta una despesa addicional de més de 10 milions d’euros (1.600 milions de les antigues pessetes) o bé haurien d’haver encarregat menys informes innecessaris i estudis inútils. Només a l’any 2009, per aquesta via es van escapar més de 52 milions d’euros.
Tot plegat fa molta gràcia, no?
