Review de l’iPad
Com ja us vaig comentar fa molt de temps. Em volia comprar un iPad. L’ús que li volia donar era sobretot domèstic o en algun viatge puntual i, finalment aconsellat pel Miquel Labòria, em vaig decidir pel model WIFI de 32Gb. En ser usuari d’un iPhone puc fer servir el tethering d’aquest per a connectar-me quan hi sóc fora d’una xarxa WIFI.
Sensacions.
El primer que vaig tenir a les mans va ser a l’FNAC de Plaça Catalunya i em donar una sensació de ser més pesat del que m’imaginava. Tot i que la segona vegada va desaparèixer aquesta sensació, és un dispositiu que no es per a tenir-lo sense recolzar gaire estona perquè acaba pesant, pel que és fa necessari tenir-lo en alguna superfície o en una funda.
La qualitat de la pantalla és increïble. Lògicament té els mateixos problemes que qualsevol pantalla glossy del mercat quan l’utilitzem a l’exterior. El criticat marc negre del voltant és necessari si no volem estar movent la pantalla tota l’estona.
Una altre dels problemes que ha heretat de l’iPhone o de qualsevol pantalla tàctil és la facilitat que té per a embrutar-se. Sort que ve un pany com amb l’iMac a la caixa, ay no! (es veu que era massa car per Apple).
Una vegada el comencem a utilitzar ens adonem de la velocitat del dispositiu (actualment tinc un iPhone 3Gs que en comparació amb l’EDGE és abismal). Doncs, bé, l’iPad ni es despentina en comparació amb un 3G (mare meva com deu volar el nou iPhone 4 amb el doble de RAM que l’iPad). La pantalla és molt més sensible al tacte que no pas la de l’iPhone. Al principi o és massa i tot!
Coses a millorar:
L’iPad està demanant una versió 4.0 a crits. I a poder ser que li canviïn la pantalla d’inici tan lletja i tan iPhone. Com s’ha comentat també per la blogosfera, és veritat que no val la pena fer sevir les aplicacions que no s’han adaptat de l’iPhone a l’iPad. Quan les ampliem a 2X les imatges es pixelen i sí que dona la sensació de tenir un iPod Touch gegant a les mans. Però això canvia quan utilitzem aplicacions dissenyades expressament per l’iPad, és com un ordinador.
Una altre aspecte a millorar, tot i no ser del dispositiu, és el del preu de les aplicacions. Trobo que no hi ha excusa per a pujar-les tant de preu ja que la manera de programar és la mateixa. I que dir del preu dels qui tenim l’aplicació comprada per l’iPhone i volem la versió per l’iPad. No podrien regalar-la o si més no deixar-la a un preu molt més bo que l’original? Això provocarà que la gent deixi de comprar-les i buscar-les per altres mitjans.
Aplicacions per defecte.
Aquestes sí que estan molt currades. M’agraden més a l’iPad que no pas al meu iMac.
iBooks. Com sabreu per reis em van regalar un lector de llibres. L’iPad és un bon lector de llibres? No. Com la tinta electrònica no hi ha res semblant a dia d’avui. Una cosa és llegir una estona com si ho fessim a l’ordinador de la feina o, sobretot els PDF (aquí l’iPad li dona mil patades). Però torno a repetir, per a una persona que vulgui un iPad com a lector de llibres no li recomano per molt xula que sigui l’aplicació. Un lector ha de pesar molt menys, perquè s’ha de tenir a les mans vàries hores. També espero que actualitzin d’una vegada l’aplicació iBooks per a poder llegir-hi els PDFs i, sobretot subratllar-los. Aquí sí un lector de llibres no tindrà res a fer.
L’iPad ha estat el dispositiu que, almenys en el meu cas, ha agradat més que qualsevol altre dispositiu dels que han arribat a casa perquè l’utilitzen tots. La peque no para de dibuixar amb les moltes aplicacions que hi ha, o de jugar a les 5 diferències. Amb la meva dona això de navegar del sofà i jugar junts a jocs de taula o inclús quan l’he ensenyat als meus pares.
I de moment això és el que, en aquest temps que l’he tingut, he pogut extreure d’impressions.
És un dispositiu que acaba de sortir. Jo estic molt content amb ell. Simplement he de dir que la gent que només vulgui un lector de llibres, no és el seu aparell. Per la gran resta de mortals sí. I si no, parlem d’aquí uns mesos amb unes quantes aplicacions més per l’iPad.
Aquesta entrada pertany a pensadiferent.
