A base de nacionalizar…
Días atrás uno de vosotros ponía el grito en el cielo cuando hablaba de la nacionalización de las empresas de rating. En FB, otro amigo, me soltaba, como si no conociera a la perfección la lógica liberal, el mantra del libre mercado…
1.-Les agències de rating emeten qualificacions que són orientatives, no obliguen a ningú i, en tot cas, els seus informes poden ser vinculants si són acceptats voluntàriament pels agents interessats.
2.-El futur és incert i, per tant, és literalment impossible fer-ne prediccions exactes i quantitatives. La crisi no la van poder predir ni les agències de rating ni els estats, no ho oblidis.
3.-Un sistema de lliure mercat és el més idoni per evitar comportaments indesitjats. Només aquelles agències que demostrin millors ajustos en les seves qualificacions podran prosperar, altrament ningú les voldrà contractar i els seus informes no valdràn per a res. La competència, doncs, les incetiva a fer els pronòstics i valoracions més acurades. És clar que les agències actuals no ho deuen haver fet prou bé, precisament per això és d’esperar que siguin penalitzades pels seus clients i en sorgeixin de noves amb criteris més prudents.
4.-La nacionalització d’aquestes seria del tot contraproduent. Una única agència monopolística de caire estatal no estaria sotmesa a la competència i per tant no tindria incentius a funcionar amb criteris de prudència. Si s’equivoqués en les seves valoracions no hi hauria manera de penalitzar-la (doncs tindria el monopoli) i seguiria emetent qualificacions errònies. A més, les seves valoracions estarien subjectes a l’arbitrarietat política, només cal imaginar els incentius que tindria una suposada agència estatal de rating de qualificar d’excel·lent el deute espanyol quan en la realitat és molt pitjor.
¡Pues bien! Cual fue mi tranquilidad cuando, nada más y nada menos, que dentro del Foment Nacional del Treball (o sea, la Patronal catalana) el filósofo Francesc De Carreras y la portavoz de Economía del PSC, Rocío Rodríguez Sempere, me dieron la razón en esta locura de nacionalizar y/o garantizar la independencia de este tipo de agencias dependiendo de algún organismo público internacional… ¡Y es más! En un momento en el que se habla de la necesaria reforma del sistema de Cajas en nuestro país, me pregunto si no sería mejor terminar de estatalizarlas antes que permitir su capitalización… Sala i Martí (economista liberal donde los haya) decía que sería bueno distinguir dos tipos de entidades financieras: los bancos para inversores y, para entendernos, el banco de la abuelita que quiere guardar sus ahorros. ¿Alguien, más allá del poder público, podría encargarse desinteresadamente del segundo tipo de entidades? Pregunto…
