Del 26 de gener al 28 de juny
Sé que el (pre)pensament efemeridià té límits evidents, però Franco i els seus connacionals no s’ho prenen a la lleugera. Per què, si no, van esperar al 26 de gener per entrar a sac al nostre Cap i Casal, per soterrar, i val a dir retrospectivament que amb un èxit notable, la memòria de la darrera victòria militar dels catalans contra els castellans, quan faltaven dos anys dia per dia perquè es fessin tres segles de la batalla de Montjuïc. Esborrar, retallar furiosament i pèrfida, qualsevol vora de record gloriós. Afortunadament tenim la força de la cultura. T’has preguntat mai què celebrem realment, per sant Jordi?
Que ara, quan faltaven dos anys perquè faci sis segles dia per dia de la proclamació de Ferran d’Antequera, concausa fatal del nostre inici de la fi quant a autonomia, el preanunci de la mort estatal, la sentència de o contra o sobre l’estafatut només ens hauria d’engrescar. El qui hi va en torna, i ara hem completat un cicle. La seva constitucionalitat, se la poden començar a escalfar amb un perol de terrissa amb un xic de llorer i molta, molta ceba, perquè se l’hauran de menjar amb patates quan fotrem el camp que, ara sí, es beslluma en l’horitzó que serà aviat.
Amunt i crits!
Visca Catalunya lliure!
