El serial de la pancarta
Entenc que el MHP, sent com és, trobant-se amb el número que li ha tocat i amb el desnonament dels Canonges a punt de segellar-se, tensi la corda, ell i el seu inefable equip de hienes aristotèliques i algun que altre trol llòbrec. A ningú li fa patxoca, tenir sota el cul un milió de persones a crits i crítiques, entonant el Som una nació, Montilladimissió… Això, fins aquí, és perfectament comprensible. Poc H, però s’entén.
L’altre tema, avui ho matem en dues ratlles, és que, però, tots li fem el joc, a n’aquesta plana major de capitanets de pa sucat amb oli que han vist més "Sensación de vivir" que els lloms d’obres serioses. Ara per ara, aquest rondo tocapilotes fa cagar, més que cap altra cosa, i em demano si és precisament per això que maregen la mare que va parir la pobra perdiu. Tensen la corda per aviam si alguna vàlvula de l’olla els deixa anar un xic de pressió, un bri de la centralitat perduda, xupant càmera i distraient el personal que, de la situació actual, n’és responsable molt especialment algun quadre clínic d’esquizofrènia nicaragüenca –amb la col·laboració gentil i desinteressada, esclar, del mesellam més superlatiu. Ja ho deia el gran filòsof Rodrigo Laviña, que "la casta dels mediocres fa mediocre allò que toca"…
