El segrest de l’esperit del 10 de juliol
La
manifestació convocada per Òmnium el passat dissabte dia 10 de
juliol va ser un èxit inqüestionable quant a participació i quant
a ressò internacional. Ens n’hem de felicitar com a demòcrates i
com a catalans i catalanes. Sota el doble lema SOM UNA NACIÓ i
NOSALTRES DECIDIM, es van manifestar diverses respostes a la
sentència del Tribunal Constitucional. Una part dels manifestants
expressava la seva catalanitat, no necessàriament incompatible amb
sentiments d’espanyolitat o d’altres cultures; una altra part
defensava l’estatut; i una altra part, visiblement superior en nombre
tal com han reflectit la majoria de mitjans nacionals i
internacionals, expressava la voluntat que Catalunya sigui estat.
Només un lema com el que ens convocava era capaç d’aplegar totes
aquestes opcions, un lema que subratlla que el poble de Catalunya és
l’únic subjecte de qualsevol decisió política que s’hagi de
prendre i que només la democràcia de les urnes ens ofereix la
sortida de l’atzucac polític a què ens ha abocat la sentència del
Tribunal Constitucional.
