El Pansiment de Catalunya
Desproveït, per bé i per mal, de brides i colors i filtres ideologicopartitocràtics des dels quals observar i patir en pròpia pell els despropòsits, privatius i no, de les relacions politicoadministratives de Catalunya, fa temps que covo una noció tirant a baixa, descendent, del mèrit i del prestigi dels actuals inquilins del cor de la nostra sobirania com a semipoder o subpoder constituït, al Parc de la Ciutadella. I no calia llegir La dictadura de la incompetència, de Xavier Roig, per copsar la magnitud de la ignomínia.
El que hi ha passat avui, m’abstindré de deplorar-ho articuladament, per ara. Però alerta!
