Penedesfera

Primer, innovar en organitzacions, en models de gestió.

Segon, i tercer, i quart, … podrem innovar en productes, en processos, en formes de relació (sí sí, allò que diem 2.0).

Sovint les organitzacions es preocupen de que els seus empleats no innoven. Evidentment, no innoven perquè:

• Tenen por a quivocar-se.
• No saben aprendre del fracàs.
• No saben aprendre de l’èxit.
• No saben aprendre.
• No comparteixen coneixement.
• No tenen temps (no se’ls assigna temps) per pensar.
• No se’ls assigna temps per imaginar.
• No entenen quin és el projecte global de la seva organització.
• No estan motivats en el projecte global de la seva organització.
• Passen el dia amb el “balde i la chalupa“.
• segueixo?

L’empresari, el gerent de l’empresa, l’amo de l’empresa, només veu els empleats com a un recurs. Un recurs com una fotocopiadora. L’exprimiexen al màxim per aconseguir més benefici. Veure a les persones com un recurs més, amb un cost associat, implica una gestió cada cop més ineficient dels equips.

Els recursos materials tenen un valor descendent al llarg de la seva vida fins quedar, en el millor dels casos, en un valor residual quan ja no es poden fer servir:

Les persones, en canvi, tenen un valor que creix en el temps, fruit de l’acumulació d’experiències transformades en coneixement sobre el negoci. El comportament és invers. Per tant, la política de, per exemple, pre-jubilar a persones amb llarga experiència seria l’equivalent a desfer-se dels recursos materials a l’inici de la seva vida útil. Un absurd.

Les persones però, presenten un desafiament: el seu valor, el que creix en el temps, només es potencial. Es realitza si són motivades adequadament. És llavors quan innoven, quan donen el millor de sí mateixes, quan es converteixen en líders.

La web 2.0 és una actitud i un conjunt d’eines que ajuden a connectar persones, a crear i transferir coneixement, però això només és possible si primer hi ha un canvi de paradigmes. Si es considera a les persones com el que són i als resursos materials com el que són. Per tant, cal primer innovar en organitzacions per després recollir una collita de talent i innovació portada al màxim del seu potencial. La innovació, la implantació d’eines col·laboratives, de motivació, no s’implementen amb directrius de la direcció, s’iplementen involucrant les persones al projecte. Per tant, abans d’implantar l’empresa 2.0 cal aconseguir que els directius facin el canvi, de les persones com a despesa a les persones com a inversió.

Franc Ponti ens ofereix algunes claus d’aquesta dificultat de les empreses per canviar.

A la slide 51 d’aquesta presentació, Amalio Rey ens parla del procés per a arribar a una empresa 2.0 i parla de “poner a las personas en el centro” i de “construir organizaciones sanas y honestas”. No afegeixo més: