Obrir el debat: prou discursos victoriosos
Deixant de banda els límits reals i geogràfics de tot el país, que, per a mi, són imprescindibles per entendre qualsevol procés d’independència (no només la d’un trosset), hauríem de saber, potser, que si el nou moviment catalanista-sobiranista de centredreta pren força i ens duu a les portes de l’alliberament nacional, la cosa no serà tan senzilla. Per què mai es parla de la violència? Tothom té tan clar que serà un procés totalment net i sense complicacions? A mi em sembla que no. I no vull dir, precisament, que la violència vingui determinada per la part independentista. El garrulisme fanatisme espanyolista és gran. No està gaire organitzat, però no hem de tenir cap dubte que quan la independència sigui aprop, a casa nostra hi haurà violència. Hi ha masses interessos pel mig. I seria d’ingenus pensar que ens lliurarem d’aquesta batalla.
Tots volem viure en un país lliure. Però amb els triomfalismes no farem res més que confondre i enganyar a la gent. Hem de vigilar amb aquestes prediccions de pa sucat amb oli. I hem de fer entendre que el procés de construcció nacional ens portarà a situacions que no havíem conegut mai abans. Cal preparar-nos. I això no vol dir que hem d’entrar com a ramats als gimnassos a fer peses i skipping. Cal que ens mentalitzem. Que en parlem i hi donem voltes.
Treballem conscientment i coherentment per democratitzar aquesta terra. Fins que el poble sigui fort per dir prou. Ja queda menys.
Avui, concert a Llorenç del Penedès! A les 22.00 hores a la Plaça del Castell. Amb els nostres amics d’Els Amics de les Arts! No hi podeu faltar!
