Els referèndums sobre la independència. I ara què?
Fa poques hores he pogut assistir al debat "Els referèndums sobre la independència. I ara què?" en el marc de la Universitat Catalana d’Estiu a Prada (Catalunya del Nord). Han estat ponents: Patrícia Gabancho (escriptora), Josep A. López Tena (Cercle d’Estudis Sobiranistes), Uriel Bertran (Coordinadora Nacional per a la Consulta sobre la Independència), Carles Móra (batlle d’Arenys de Munt), Joan Manuel Ximenis (Candidatura d’Unitat Popular d’Arenys de Munt) i Eugeni Giral (Universitat Autònoma de Barcelona).
Us en faig unes pinzellades:
Gabancho: Cal una candidatura unitària independentista a les properes eleccions al Parlament de Catalunya. Ja n’hi ha prou de baralles per qui l’encapçalarà.
Lopez Tena: La IP l’aborta el TC. La ILP l’aborta la mesa del Parlament quan vota que Catalunya no té competències per a fer consultes (la mesa del Parlament va més enllà que el TC, ja que només prohibia referèndums però no consultes)
Bertan: Hi ha hagut un canvi mental en la societat (es fa una consulta i no passa res, i els independentistes som majoritaris). Els partits polítics tradicionals no volen afrontar un procés d’independència perquè no volen perdre el poder de gestionar una autonomia. El procés d’independència s’accelerà, té a favor la recent sentència de Kosovo del Tribunal Internacional de Justícia i té la força de la base fonamentalment democràtica.
Mora: Després de les consultes… independència! Ens sobren motius: l’expoli fiscal, perquè si no Catalunya no sobreviurà. El Parlament català és immobilista, sotmès a l’establishment i als poders fàctics, doblegant-se a l’Estat espanyol.
Ximenis: La consulta d’Arenys va ser important. Ara cal independència i unitat, però, malgrat s’aconseguís ara la unitat ja és tard. No hi ha una força independentista clara que aglutini el moviment popular. La CUP d’Arenys va capgirar l’ànim del País. D’aquí a 3 o 4 anys pot sortir un partit que aglutini el moviment independentista.
Giral: Han participat 465 municipis dels 946 que té el principat. Ens hauríem de replantejar el cens que pot votar. Els joves i els immigrants no s’han mobilitzat i no poden votar en les eleccions legals. Així, variar els requisits per votar en deslegitima el resultat. Tampoc s’ha fet campanya pel no. El Parlament no declararà la independència perquè el Consell de Garanties Estatutàries ja ha dit que no n’és competent. La independència és per d’aquí a molts anys.
Sales: Cal dir que s’ha fet una bona feina en les consultes. Estar a l’alçada és difícil perquè l’objectiu és alt i la condició humana complexa. És millor vetllar per evitar la contracció i el desànim que per la unitat.
(Intervencions del públic): Més patriotisme i menys personalisme. La independència serà aviat. Cal anar junts, no units (consensuar el programa).
La meva impressió personal és que cada ponent relacionat amb algun corrent-grup-partit s’ha autopromocionat. En segon lloc que la unitat és una quimera. I en tercer lloc que s’ha donat voltes a vells arguments, sense que hi hagi cap nova proposta o idea que ens ajudi a assolir la independència.


















