Badant per Brighton
Església de St. James a Brighton.
Després de caminar per Western Road, arribo a Churchill Square. Plou. No intensament, però la pluja fina i intensa va mullant la roba. La gran majoria de la gent no els preocupa la pluja, protegits per paraigües i caputxes, o simplement es deixen mullar. Vaig mig protegit per la caputxa de la meva jaqueta comprada abans d’ahir, per 16₤, al PrimeMarket. Caminar i observar per un espai relativament nou em produeix un plaer suficient com per abstraurem de qualsevol altra cosa. Jugo a escoltar petites converses i penso amb les històries que hi ha darrera. Fils que enllacen. Rialles, veus angoixades, tons seriosos, flueixen en el meu cervell. Intento fer petites hipòtesis que no porten en lloc però em diverteixen.
Una taula lliure en un petita terrassa d’un pub a Regency Road em convida a seure. Tot degustant mitja pinta de Foster’s trec un paper i em dedico a dibuixar gests mentre escolto de fons les converses. Intento esbossar moviments i segrestar converses que m’exigeixen un cert esforç. Al cap d’una estona, un home panxut amb un diari s’asseu al meu costat, noto que em observa, i de seguit comencem a xerrar. Té un anglès de notícies de BBC, li agreixo. Em sembla que li ha agradat el meu joc i em pregunta d’on sóc. Saltem de tema en tema, del futbol a la política, del transport a l’educació,…cap d’ells sense massa profunditat. La meva cervesa s’ha acabat i veig que s’acosta l’hora del sopar, m’acomiado d’ell amb una encaixada de mans. Començo a caminar per North Street fins a la parada de l’autobús.
Ja no plou. Sota la parada una parella s’abraça, mentre una dona carregada de bosses organitza les seves pertinences. Arriba el vint-i-dos, la gent que volem pujar a l’autobús esperem a que baixi tothom. Mentre recorrem els dotze minuts del trajecte fins a casa la Jacqui reviso les meves anotacions i dibuixos. Passem per davant de l’església de St. James, està preciosa. Repasso mentalment les coses noves que he après avui. Aquesta sensació d’aprenentatge permanent em fa sentir viu. L’autobús arriba al final de Elm Grove, mentre baixo li dic al conductor:
“Thank you, sir”
“Cheers”, em respon.
