Accessos a l’autopista: la mutilació acceptada per l’alcalde
Que Sant Sadurní som en zona de pas i les infrastructures han tingut, tenen i tindran un important impacte en el territori és evident. Aquesta premisa ens hauria de servir per estar atents a que les noves que es preveuen minimitzin l’impacte.
Aquests esforç (i no amb els millors resultats) es feu en el pas de l’AVE, primer forçant que trascorregués per el corredor est del municipi, juntament amb les infrastructures ja existents del tren i l’autopista. Després condicionant (a mitges) el viaducte sobre l’Avernó i el tram semisoterrat davant de Freixenet.
I ja fa una colla d’anys que estem atents al pas del quart cinturó (o desdoblament de la N2), que s’està debatint i definint en diversos àmbits, o fins i tot la futura infrastructura de ferrocarril comercial.
Doncs bé, tot i que aquests processos són llargs i prou impactants per poder objectivar els impactes, aquests dies ja és ben visible l’enorme cicatriu que ens deixarà el nou accés a l’autopista. Al meu entendre, és un bon element per definir la darrera legislatura de Joan Amat. Aquest, es va desentendre totalment del procés decisori on s’havia de triar entre les quatre propostes presentades. Des de l’Ajuntament no es va informar de res a partir d’aquesta legislatura i éssent l’alcalde a més a més regidor d’urbanisme. L’Ajuntament no va al·legar res, i menys després de saber que la proposta guanyadora era clarament la que més perjudicava la vila (i més beneficiava l’empresa). Però sofocats per la nefasta gestió, l’alcalde va reblar definint la proposta com poc agressiva. Molt bé. No hi ha com anar a fer una volta pels entorns, per adonar-se que una vegada més l’alcalde ens mentia. Li agradi o no, això formarà part del seu llegat com alcalde, i més, perquè per això no ha necessitat ni la complicitat de ningú més. S’ho ha fet ben bé sol.
