Lleida deixarà de tenir amnèsia històrica. Ja era hora!
Per les raons que molts i moltes coneixeu, l’atzar més fosc em va portar fa un parell d’anys a recercar el pas del meu avi per la Fossa Comuna de Lleida. Doncs bé, a banda del trist periple pel qual va passar el pare de la meva mare (mort a l’Hospital Militar de la capital del Segrià el març de 1939 com a conseqüència d’una epidèmia de tifus provocada per les nefastes condicions que l’exèrcit de Franco tenia als presoners republicans dins la Seu Vella i enterrat a la fossa comuna de la població sense cap possibilitat de ser traslladat al cementeri de Capellades, el poble d’origen -tal com va reclamar la meva àvia-) el primer que em causà dificultat fou identificar la fossa dels republicans dins aquell gran cementiri. Ja que només en vam poder deduir la zona (Departament de sant Josep), no gaire lluny del mastodòntic mausoleu aixecat en honor i memòria de les víctimes franquistes (los Heroes y Mártires de la Cruzada).
I, com sabeu, la cosa encara va més enllà. Com que els familiars de les víctimes dels nacionals a finals dels 50 es van negar a permetre que els seus avantpassats enterrats en aquell gran mausoleu visible a quilòmetres de distància fossin traslladats cap al Valle de los Caídos (es van manifestar públicament i tot i van elaborar un manifest contra el Governador Civil), al final algú del Régimen va tenir la macrabre idea de buidar la fossa dels republicans sense dir-ne mai res a les famílies. I és per això que des de l’abril de 2008 m’he embrancat en una causa individual per treure el cos del meu avi del costat del seu botxí, allí a Cuelgamuros, la qual cosa molt darrerament m’ha portat en més d’una ocasió a Madrid amb resultats que encara no es poden fer públics.
I ara es dignifica la fossa de Lleida i es posarà com a mínim fi a un greuge històric amb els perdedors de l’absurda guerra civil que va conduir a la destrucció a tantíssims ordres establerts. Al meu entendre és un acte de restabliment de la memòria històrica que es fa tard, massa tard, però esperem que no malament. El temps, com sempre, dirà.
Si continueu llegint trobareu més informació al respecte…
