La cançó més lenta i bonica
Les vacances s’acaben i tu em preguntes si les hem començat algun dia. Ens plantem davant de l’ordinador i fem feina. Cantes les cançons que et van ensenyar els teus pares, i jo m’oblido de col·locar els accents en aquest teclat tan petit. Els amics de sota la muntanya creixen i es reprodueixen. Visca! I nosaltres ens fem petons mentre sona la cançó més lenta i bonica del càmping. Tot és tan efímer… Però vivim, i això ens fa més humans.
