Penedesfera

Sempre sento parlar dels joves amb aquestes paraules; … jo quan era jove…, creiem que els joves necessiten…

Puc afirmar que els joves volen que se´ls ofereixin recursos per desenvolupar les seves idees.

No volen anar sols, solen recórrer un camí plegats amb el ferm compromís de reconèixer les pròpies limitacions.

Suposo que alguns creureu que ja no tinc edat per sentir-me jove i és aquesta la realitat del mot jove.

Els adults creiem que el mot jove va lligat a un estatus social concret, una determinada cultura i un antagònic sentiment de societat.
Els joves arriben des de l´adolescècnia, una etapa carregada de dubtes i renúncies i es perd (la joventut) amb l´edat.

Discrepo, la joventut sí que és cert que es perd sovint barrejada en la comoditat de la vida mateixa, en l´apatia i l´immobilisme.

Una qualitat de la joventut és l´idealisme, hi ha qui creu que quan es perden els ideals es perd la joventut.

Què vol dir fer política de joventut? Aquesta és la pregunta que ningú no vol respondre.

Polítiques de joventut és voler oferir a un col.lectiu molt concret les eines que pot tenir l´administració per materialitzar les seves idees.

No oblidem que l´administració té el poder d´administrar els interessos de la societat i que aquesta societat es va gestant en la nostra joventut.

Per què volem oferir a la nostra joventut qualitat, seguretat i estabilitat, quan són precisament antònims i no sinònims el que busquen els nostres joves.

Els joves sostenen els pilars de la seva existència en paràmetres més senzills, no busquen qualitat, tenen prou amb la subsistència.

Per qué els donem seguretat, mostrant-los la cara més insegura de la nostra condició humana?

Quina estabilitat poden buscar els joves si fonamenten la seva lluita, en la recerca de les frustracions humanes?

Valors com llibertat, igualtat, els entenem amb la nostra joventut.

Crec fermament que la política de joventut s´ha de fonamentar en expressions més tangibles, oferir activitats puntuals, fomentar els grups estables donant-los suport, oferir espais per a joves, autogestionats, sempre amb la col.laboració de terceres pesones, oferint-se al servei dels joves no pel servei dels joves.

No ens limitem a donar-los suport incondicional i mantenir les activitats d´un o altre grup.

Cal replantejar-se molt bé quins objectius volem aconseguir amb els joves, per poder anar erradicant les polítiques “ tireta” que tan sols apedacen les seves inquietuts.

Cal posar en les mans dels joves, a professionals que els ajudin a, sota el seu criteri, desenvolupar les seves inquietuts o materialitzar els seus plantejaments.

Mes endavant seran ells mateixos els qui cediran la seva ajuda als nous joves que aniran arribant.

La nostra societat necessita més projectes amb i per joves.