Penedesfera

Ja fa uns dies que la coordinadora SANTSADURNIDECIDEIX va demanar els col·legis electorals habituals a l’Ajuntament per tal d’usar-los el proper dia 25 d’abril per la consulta popular sobre la independència. 

Facilitar als electors la tasca d’anar a votar és una de les prioritats de la coordinadora, però alhora, posar pals a les rodes a aquesta consulta, és l’objectiu principal de l’equip de govern, que a hores d’ara segueix defugint la resposta, tot i que el 30 de setembre el ple de l’Ajuntament va aprovar donar suport a l’organització d’aquesta consulta.

A l’hora de ser demòcrates, però, aquest govern municipal opta per caminar enrera com els crancs i silenciar la resposta. En tot això ens trobem en un atònit Isidor Rando que fa el paper de la trista figura. Primer dóna suport a la consulta. Després rebla que aquesta serà fonamental per tal d’avaluar la possibilitat d’ampliar la participació ciutadana a la vila. I finalment, posa a disposició de la Junta de Govern la decisió de cedir els espais municipals, silenciant també el Ple municipal. L’absurd matís que ell (AMI) es posicionarà a favor de la cessió d’espais dins del govern (sabent que el govern és contrari a la consulta) demostra quan li convé no li fa res ser imprescindible en aquest govern.

L’altre prova de foc no l’ha superat la Maria Rosell. Aficionada a acceptar els càrrecs de regidora sense renunciar al dret a l’autodeterminació, ara, després de tres setmanes com a alcaldessa en funcions ha renunciat a posicionar-se, o com a mínim a ser democràticament coherent i cedir els espais d’acord amb el Ple de setembre.

Dilluns va haver la segona assemblea per a consulta popular sobre la independència, que a Sant Sadurní celebrarem el dia 25 d’abril.

Els resultats de participació de la jornada 28D han mostrat uns resultats menors al 13D, de forma més clara com més petit era el municipi. Les raons principals al meu entendre ha estat l’entrada d’aquest procés a poblacions metropolitanes i el boicot dels grans mitjans de comunicació, secundats per la inhibició de CIU, que si el 135 mostraven la seva eufòria ara s’endinsen en la confussió habitual. Així que de cara al 25 d’abril caldrà mobilitzar l’electorat amb diferents actes al llarg d’aquest mes i mig, i diverses taules de vot anticipat.

Un aspecte clau serà el col.legi electoral. La coordinadora pretén fer-ho als mateixos col.legis habituals i per això ha demanat a l’Ajuntament que els hi cedeixi. De moment l’Ajuntament ha donat llargues retrassant la resposta al que decideixi la junta de govern. Seria obvi pensar, que davant el suport que el ple municipal feu a l’organització d’aquesta consulta el passat 30 de setembre, aquesta qüestió hauria d’estar resolta de facto. Però coneixent la història recent de les mocions al ple municipal durant aquesta legislatura, res ens resultarà estrany.

L’altre aspecte és l’econòmic. La coordinadora SANTSADURNIDECIDEIX ofereix uns bons d’ajut de cinc euros, per tal de col·laborar amb els costos. el vint-i-cinc d’Abril a les nou del vespre es sortejarà un viatge a l’Alguer de quatre dies per a dues persones, entre els que hagin comprat bons.

Encara tenim la imatge freca, com la Maria Rosell va estar-se cinc minuts recitant tots els càrrecs que ocpava com a regidora. Poc a poc ens anem adonant d’aquelles que desenvolupa (poques) I d’aquelles que només les tè per fer veure. En el darrer Ple, el partit socialista va preguntar quina valoració feia l’equip de govern del nou sistema d’urgències implantat des de l’octubre I que va significar el tancament del CAP de 12 a 6 del matí I l’entrada en funcionament del telèfon 061.
L’alcalde, amb un significatiu gest d’enrecordar-se de cop de les controversies que va generar aquest tema fa mig any enrere I adonant-se que no hi havia pensat més des de les hores, va respondre que demanarien un informe a Sanitat I que de fet no havia rebut cap queixa des d’ençà.
La regidora, sense cap ganes d’intervenir ho hagué de fer a la força davant la insistència del partit socialista. La regidora contestâ però vaguetats I no deixà de dir que no sabia res sobre el tema. El que volia ser un argument per tancar el tema I el ple, va ser sense dubte la mostra més evident que des d’aquest govern no s’ha fet cap esforç per seguir aquest nou servei, tot I declarar una I altra vegada davant els representants de Salut en l’acte informatiu de l’Ateneu que hi estarien molt a sobre per assegurar un bon servei.
Afortunadament, el món roda a pesar dels nostres governants municipals. El preocupant serà aquell dia que caminem sense la xarxa salvadora sota la barra d’equilibris.

Antecedents
Durant l’any 2009 el grup municipal d’ERC Sant Sadurní vam presentar dues queixes, davant la continuada falta d’informació del govern de la vila.

La primera, registrada el 27 de febrer indicàvem una sèrie de peticions i demandes que no s’havien respost.

La segona, de 2 de juny de 2009 era referent a la dificultat que ens donessin còpia dels decrets d’alcaldia de les denúncies de trànsit, després de detectar uns ingressos molt menors als denunciats.

Motivacions de la nova queixa
En l’actualitat aquests fets es repeteixen, essent molt infreqüent que se’ns doni resposta dins dels terminis reglamentaris.

En aquests termes hi han cinc qüestions presentades al Ple Municipal que ja han superat els 30 dies exigibles en el ROM (Reglament d’organització Municipal) per ser contestats per escrit.

30 de setembre de 2009
Es va demanar a l’alcalde que ens expliqués la situació real del camp de pitch&putt que segons informacions a la premsa comarcal, l’alcalde ( i la regidora del PP Dolors MONTSERRAT) situa com un camp de gestió municipal, i que segons el regidor d’esports Xavier Rojo, no s’ha fet cap gestió. Què estan amagant?

28 d’octubre de 2009
Vam demanar que ens expliqués al Ple els motius pels quals va fer un decret subvencionant a un treballador municipal i tot just quan ERC ens vam preocupar pel tema es va retificar, donant una bestreta en comptes de la subvenció. Aquest tema, continua estant pendent d’informar-se al ple tal com indica l’informe pertinent que va emetre la interventora.

23 de desembre de 2009
Es va reclamar que conforme a la moció aprovada l’any 2009 per tal que s’homenatgi als regidors de les eleccions municipals del 1934 (que s’havia de fer durant l’any 2009). Això d’aprovar mocions (si les deixen presentar) i no tirar-les endavant mostra el seu grau democràtic.

Es va demanar quin seria el calendari escolar del curs 2010/2011 de les escoles bressol municipal. El regidor Rando encara no s’hi ha posat a treballar-hi.

Es va demanar (per quarta vegada en ple) perquè els habitatges dels carrers de cavallers, o la plaça nova, segueixen sense rebre la correspondència si utilitzen la nomenclatura tradicional dels seus domicilis enlloc de l’oficial. Segons l’alcalde aquest tema feia temps que estava resolt, però no és així. Dubtem que hagin mogut un sol dit per solucionar aquest tema. La nomenclatura tradicional del poble tant els hi fa.

També vam queixar-nos, respecte les comissions d’Economia i Hisenda que no s’ha aprovat cap acta des del mes de maig.

Davant tots aquests motius, reiterats als Plens i a les comissions Informatives, tornem a requerir la mediació del Síndic de Greuges per tal que se’ns contestin a aquestes peticions, però sobretot, per què l’equip de govern, encapçalat pel seu alcalde, rectifiquin i democratitzin la seva gestió fent-la transparent, tal com la institució es mereix.

Aquesta legislatura ha estat marcada des d’inici per la voluntat d’AMI (acceptada per CIU en un acte greu d’irresponsabilitat) de fer-se càrrec d’un gruix de regidories impossible d’abastar per un sol regidor. Això ha tingut com a conseqÙència una ineficiència en la majoria de temes que han gestionat, molts capdavanters de l’aposta electoral d’AMI. Posem dos exemples. Un de medi Ambient I l’altre de participació ciutadana.

L’agenda 21. Tot I que s’han engegats diferents projectes que contemplava l’ageda 21, aprovada en Ple el 2006, aquesta definia com element imprescindible la creació d’un Pla d’actuació i de seguiment. Aquest no ha estat mai consensuat (potser com a molt diriem que informat al consell de medi ambient, amb poc quòrum). Del seguiment només s’ha posat a consideració quan s’ha reclamat des d’ERC, i encara estem a l’espera que la convocatòria extraordinaria del consell de medi ambient prevista pel gener es faci efectiva.

Ordenances de Subvencións. Una obsessió d’AMI no compartida per la resta de grups municipals és el control i la fiscalització de les entitats, situats com una prioritat del reglament de Participació ciutadana. En aquest context fa tres anys va iniciar-se un procés per fer una ordenança de subvencions, que n’estem tots d’acord. El que ja és més inversemblant és que a partir d’aquest context s’hagi estat dos anys i mig a vertebrar-ho i quan s’està apunt d’aplicar se n’adonen que ni els criteris són els consensuats ni s’ha informat a ningú del contingut. Ni evidentment s’ha portat a Ple. Només faltaria que aquest govern pal·ladí de la Participació Ciutadana s’ajustés alguna vegada a la correcció participativa.

En una entrevista al 3devuit Joan Amat evadeix la condició d’alcalde responsable en temps difícils i frivolitza sobre una possible continuítat com alcaldable de CIU per a la propera legislatura. Només hi perdré l’estona d’escriure aquest post.

Primer. El que digui o deixi de dir Joan Amat sempre ens ho hem d’agafar amb quarantena. I més parlant de temes electorals.

Segon. Joan Amat no es tornarà a presentar a l’alcaldia (no perquè faci un any i mig que ho va repetint) per pura lògica narcisiista: el seu ego no pairia una derrota i menys si és proporcional amb la baixada continuada de les dues darreres eleccions municipals (dels 2500 vots als 2015 actuals).

Tercer. Joan Amat només tracta de desviar l’atenció i provocar crítiques perquè la seva substituta passi més desapercebuda i deixar-li el camí lliure a les inauguracions i les fotos.

Quatre. Situat en la voràgine electoralista Joan Amat oblida la situació crítica de l’economia municipal. Mentre el poble llegia les seves declaracions, ell, baixava a l’arena per amenaçar al personal municipal de despedir personal i estalvir-se els 100.000€ que els deu del darrer conveni laboral. Ja fa temps que des d’ERC anunciem la catastròfica política contractual de l’Ajuntament, que ha incrementat el capítol de personal sense preveure’n la despesa fixe que s’originava.

Cinc. Joan Amat ja ha obert la veda. La "compra" de vots amb diner públic és l’às a la màniga. La retirada de denúncies de trànsit, la vista grosa en instal.lacions l.legals,…i d’altres que necessiten un (o més) post sencers i que ja detallarem més endavant. El que tracta de rampinyar amb l’incompliment del conveni es malgastarà en altres afers.

Mentre PSC I AMI discuteixen sobre els costos de la recollida porta a porta, hi ha un fenòmen cada vegada més extès. És el procediment de deixar la brossa dins les papareres, o quan aquesta ja està plena al costat.

Aquest sistema és útil perquè la brossa desapareix en pocs dies, i hi ha prou papareres perquè no s’amunteguin les bosses. La tendència va augment, principalment perquè el govern municipal no tracta aquesta qüestió amb transcendència. Entre la brossa que fa "turisme" i es trasllada als contenidors d’altres municipis i la brossa que va a parar a les papareres i la reculles els serveis de neteja municipal, ens estalviem unes quantes tones l’any de cannons i transport.

Tot i així sembla sorprenent que el cost de la brossa aquest anys augmenti un 15% a l’Ajuntament. Però és així. I perquè? Segons fonts de la Mancomunitat del Penedès perquè la qualitat dels envasos és dolenta i hi han masses improcedents (rebuig, orgànica,…). Segons el regidor perquè a mesura que el reciclatge augmenta a Catalunya, les bonificacions per matèria orgànica es mantenen i obtindrem menys bonificacions. De totes maneres, en aquesta explicació els números no quadren.

Respecte el debat del cost, si bé és cert que la recollida porta a porta és menys car globalment a la recollida amb contenidors, és cert que seria molt més cara si el porta a porta fos diàriament i els serveis s’igualessin. Ha estat la raonada resposta que el PSC li ha donat al regidor Rando quan aquest s’ha entestat en indicar el cost de la recollida per habitant, a diversos municipis del Penedès. Mentres a Sant Sadurní estem al 45€/habitant i any, a Vilafranca o els monjos superen els 70€. El més sorprenent és que a Sant Pere de Ribes, aplicant un sistema de contenidors soterrats estan més a prop de Sant Sadurní que de Vilafranca i trenca la teoria. Però, com és de costum, ningú vol anar més enllà.
De moment, que el gripau se l’empassi el municipi, que assumirà l’augment del 155 sense dir ni mu, no sigui que la ciutadania s’enfadi cara al proper anys electoral. I de les sancions, semblantment. Encara se’ns ha de demostrar que les denúncies per brossa es cobrin, tal cm es va demostrar fa uns mesos que es deixaven arxivar.

La quarta fase de la Fassina s’executarà amb el fons estatal per l’ocupació i la sostenibilitat. El nom està molt clar i els objectius són mantenir un nivell d’obra pública per minimitzar la crisi en el sector de la construcció i alhora incentivar equipaments sostenibles (socialment, econòmica i mediambiental) a costa de multiplicar el deute públic.

La paradoxa torna a ser La Fassina de Can Guineu. Les presses, la improvització i les poques ganes d’esser coherents amb allò que es diu que es creu, ha fet que les instal·lacions projectades per aquest equipament no lluexin precisament per comprometre’s amb l’estalvi energètic ni amb les energies renovables. Ni tant sols amb les menys agressives.

Una altra vegada, l’Ajuntament (i AMI particularment) perd una gran oportunitat per donar exemple. La Fassina ja veurem finalment com i què serà, però de ben segur que no haurà estat ni sostenible ni participativa.

(1) Per cert, i abans que algú pugui titllar-nos d’incoherents, ja que alhora denunciem que l’Ajuntament no rep subvencions per La Fassina de Can Guineu i que aqueta obra es fa amb fons de l’estat. Aquest Fons, com l’any passat fou el Feil, són fons universals. És a dir, els reben igualment tots els municipis de l’estat proporcionalment al nombre d’habitants. Per tant, són diners que decidim des del municipi què en volem fer, i per tant no són diners destinats a un tema en particular, com són les subvencions. Per tant, els considerem un ingrés extraordinari però propi.